Servicis al ciutadà
Dirección de Contacto
Subdirección General de los Archivos Estatales
Plaza del Rey, 1 - Planta Baja
28004 - Madrid
El gallec és la llengua pròpia de Galícia. A més d'este territori, on és oficial juntament amb el castellà, també es parla en les zones limítrofes amb Astúries, Lleó i Zamora, i en àrees geogràfiques amb àmplia presència d'emigrants gallecs d'Europa i Llatinoamèrica. Pertany a la família de les llengües romàniques i és el resultat de l'evolució del llatí vulgar del nord-oest de la Península Ibèrica, amb algunes aportacions lèxiques de llengües prerromanes i, posteriorment, germàniques i àrabs.
A l'Edat Mitjana, a l'àmbit territorial del Regne de Galícia, es va formant gradualment el galaicoportugués, que es considera constituït com a llengua abans del segle X, si bé els primers testimoniatges escrits apareixen en el segle XII. Precisament en el XII la zona sud d'este territori se separa i passa a conformar el Regne de Portugal. Al llarg dels segles la frontera provoca divergències dialectals, de manera que en l'actualitat a la llengua parlada al nord se li denomina gallec i a la parlada al sud se li denomina portugués.
Amb tot, durant els segles medievals la unitat lingüística es va mantindre i van sorgir manifestacions literàries galaicoportugueses en prosa i en vers, on la lírica trobadoresca, tant sacra com profana, va tindre un especial protagonisme. Però, els principals testimoniatges els trobem en els documents que reflectixen actes notarials, administratius i judicials. Estos són els que més abunden en els arxius, i en els quals des de finals del segle XII el gallec, que era la llengua de comunicació oral habitual de tots els estaments, va desplaçant al llatí.
Les condicions sociopolítiques baixmedievals i principalment les de l'Edat Moderna van provocar un desplaçament de l'ús del gallec en favor del castellà en la comunicació formal i escrita, els anomenats Séculos Escuros (XVI-XVIII), encara que va seguir sent majoritària la seua utilització a nivell oral. La situació canvia a mitjan segle XIX amb el Rexurdimento, que porta la recuperació dels usos literaris del gallec. Durant el segle XX, amb el parèntesi del franquisme, es consolida com a llengua culta i formal utilitzada en tots els àmbits a nivell públic.
Sobre la base de la seua evolució, en els Arxius Estatals ens trobarem principalment documentació en gallec des del segle XIII i fins al segle XV. També a partir del segle XIX podrem localitzar alguns exemples, encara que en menor mesura.
En este arxiu es conserva la majoria de la documentació medieval en gallec dels Arxius Estatals.
Podrem trobar documentació en gallec en aquells fons que cronològicament abasten l'Edat Mitjana i que tinguen vincle amb el territori del Regne de Galícia, com per exemple l'Arxiu dels Marquesos de Mos .
Els fons del Consell de Portugal inclouen documents en portugués, interessant per a conéixer l'evolució de l'idioma al sud de la frontera durant l'Edat Moderna
Dins del grup de fons del Centro de Investigación y Formación Feminista. Federación Provincial de Asociaciones de Mujeres Flora Tristán podrem trobar documentació en gallec en la correspondència (anys 1989, 1991, 1995 i 1996) i en transcripcions d'entrevistes realitzades a dones gallegues
, a més d'adhesius, cartells, calendaris i agendes.
Podrem trobar documentació en gallec principalment en els expedients de censures, com els Expedients de censura cinematogràfica (per exemple, A Tola
), musical, literària i teatral. Gran part d'ells es troben en la documentació de la Direcció General de Informació / Direcció General de Cultura Popular
.