Gallec

Introducció

El gallec és la llengua pròpia de Galícia. A més d'este territori, on és oficial juntament amb el castellà, també es parla en les zones limítrofes amb Astúries, Lleó i Zamora, i en àrees geogràfiques amb àmplia presència d'emigrants gallecs d'Europa i Llatinoamèrica. Pertany a la família de les llengües romàniques i és el resultat de l'evolució del llatí vulgar del nord-oest de la Península Ibèrica, amb algunes aportacions lèxiques de llengües prerromanes i, posteriorment, germàniques i àrabs.

A l'Edat Mitjana, a l'àmbit territorial del Regne de Galícia, es va formant gradualment el galaicoportugués, que es considera constituït com a llengua abans del segle X, si bé els primers testimoniatges escrits apareixen en el segle XII. Precisament en el XII la zona sud d'este territori se separa i passa a conformar el Regne de Portugal. Al llarg dels segles la frontera provoca divergències dialectals, de manera que en l'actualitat a la llengua parlada al nord se li denomina gallec i a la parlada al sud se li denomina portugués.

Amb tot, durant els segles medievals la unitat lingüística es va mantindre i van sorgir manifestacions literàries galaicoportugueses en prosa i en vers, on la lírica trobadoresca, tant sacra com profana, va tindre un especial protagonisme. Però, els principals testimoniatges els trobem en els documents que reflectixen actes notarials, administratius i judicials. Estos són els que més abunden en els arxius, i en els quals des de finals del segle XII el gallec, que era la llengua de comunicació oral habitual de tots els estaments, va desplaçant al llatí.

Les condicions sociopolítiques baixmedievals i principalment les de l'Edat Moderna van provocar un desplaçament de l'ús del gallec en favor del castellà en la comunicació formal i escrita, els anomenats Séculos Escuros (XVI-XVIII), encara que va seguir sent majoritària la seua utilització a nivell oral. La situació canvia a mitjan segle XIX amb el Rexurdimento, que porta la recuperació dels usos literaris del gallec. Durant el segle XX, amb el parèntesi del franquisme, es consolida com a llengua culta i formal utilitzada en tots els àmbits a nivell públic.

El gallec en els Arxius Estatals

Sobre la base de la seua evolució, en els Arxius Estatals ens trobarem principalment documentació en gallec des del segle XIII i fins al segle XV. També a partir del segle XIX podrem localitzar alguns exemples, encara que en menor mesura.

Archivo Histórico Nacional

En este arxiu es conserva la majoria de la documentació medieval en gallec dels Arxius Estatals.

  • Secció Clergat Nova finestra És en la qual més documents en gallec podrem trobar. Reunix els fons de les comunitats religioses desamortitzades durant el segle XIX, que després d'un primer pas per les Delegacions d'Hisenda van ingressant a l'Arxiu després de la seua fundació en 1866. Engloba tant al clergat secular (per exemple, la catedral de Lugo Nova finestra) com el regular, que és del que més documentació conservem. Podem esmentar els monestirs d'Oseira Nova finestra, Melón Nova finestra, Montederramo Nova finestra, Armenteira Nova finestra, Oia Nova finestra, Samos Nova finestra, Poio Nova finestra, Vilanova de Dozón Nova finestra o Celanova Nova finestra, entre uns altres. Estos fons conserven documents en llatí, gallec, i castellà.
  • Secció Còdexs i Cartularis Nova finestra Es va formar de manera artificial per necessitats de conservació. En ella es conserven tumbos com per exemple el d'Oseira Nova finestra, el de Lourenzá Nova finestra o el de Toxos Outos Nova finestra, que inclouen documents en gallec.

Archivo Histórico de la Nobleza

Podrem trobar documentació en gallec en aquells fons que cronològicament abasten l'Edat Mitjana i que tinguen vincle amb el territori del Regne de Galícia, com per exemple l'Arxiu dels Marquesos de Mos Nova finestra .

Archivo General de Simancas

Els fons del Consell de Portugal Nova finestra inclouen documents en portugués, interessant per a conéixer l'evolució de l'idioma al sud de la frontera durant l'Edat Moderna

Centro Documental de la Memoria Histórica

Archivo General de la Administración

Podrem trobar documentació en gallec principalment en els expedients de censures, com els Expedients de censura cinematogràfica Nova finestra (per exemple, A Tola Nova finestra), musical, literària i teatral. Gran part d'ells es troben en la documentació de la Direcció General de Informació / Direcció General de Cultura Popular Nova finestra.

Recursos per a la investigació

Bibliografia general

  • Clarinda d'Azevedo Maia, História do Galego-Português: Estado Linguístico da Galiza e do Noroeste de Portugal desde o século XIII ao século XVI: (com referência à situação do galego moderno), Imprensa da Universidade de Coïmbra, 2017. Disponible en xarxa Nova finestra
  • Ana Isabel Boullón Agrelo (ed.), Na nosa lyngoage galega: a emerxencia do galego como lingua escrita na Idade Media, Consello da Cultura Galega, Instituto da Lingua Galega, Santiago de Compostel·la, 2007. Disponible en xarxa Nova finestra
  • Souto Cabo, José Antonio, "Documentos galego-portugueses dos séculos XII e XIII (1139-1270)", Revista Galega de Filoloxía. Monografia 5, Área de Filoloxías Galega e Portuguesa, A Corunya, 2008. Disponible en xarxa Nova finestra

Institucions

Diccionaris

Corpus documentals

Toponímia

Subir