Català / Valencià

Introducció

El català o valencià és la llengua romànica que es va desenvolupar a l'àrea nord-oriental de la península ibèrica com a resultat de l'evolució del llatí vulgar. Compartix trets amb les llengües iberoromàniques i gal·loromàniques, i és especialment afí a l'occità parlat al vessant septentrional dels Pirineus. L'expansió territorial de la Corona d'Aragó entre els segles XII i XIV va portar la llengua fins als seus límits presents.

En l'actualitat, s'utilitza i està reconeguda com a llengua cooficial a les Comunitats Autònomes de Catalunya i Illes Balears, baix la denominació de català, i a la Comunitat Valenciana, anomenada ací valencià. La legislació de la Comunitat Autònoma d'Aragó la reconeix com a llengua pròpia de les comarques orientals on es parla. Finalment, s'ha utilitzat històricament tant en la ciutat italiana d'Alguer com al departament francés dels Pirineus Orientals, si ben el seu ús és reduït.

El català / valencià en els Arxius Estatals

Des del segle XIII va ser la llengua vernacla més usual en els territoris que integraven la Corona d'Aragó, i va tindre un gran desenvolupament literari fins als començaments de l'Edat Moderna. La integració en la Monarquia Hispànica i, sobretot, els Decrets de Nova Planta de 1707 i 1714 van restringir el seu ús oficial i literari durant segles. A mitjan segle XIX es va iniciar la Renaixença, un moviment literari que aspirava al renaixement de la llengua i que va marcar el punt de partida de la recuperació en època contemporània, interrompuda durant els anys de la Dictadura.

Arxiu de la Corona d'Aragó

En major o menor mesura, l'idioma és present a totes les seccions de l'arxiu, i predomina en els fons documentals compresos entre finals del segle XIII i els inicis del XVIII. De fet, esta llengua va ser durant segles la més utilitzada tant en l'administració de l'arxiu com en els instruments de descripció.

Arxiu Real (Real Cancelleria)

El català o valencià era la llengua romanç més utilitzada en l'administració central de la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitjana. En conseqüència, esta secció conserva, com a hereva de l'antic Arxiu Real de Barcelona, un volum ingent de documentació en este idioma d'aquell període.

• Registres de la Real Cancelleria Es compten per milers les comunicacions dels oficials reials que utilitzen el català / valencià. En 1419 es crea l'Arxiu Real de València, i en 1462 el de Saragossa. Aquests arxius havien de recollir els Registres que afecten els seus respectius regnes. Amb la creació del Consell d'Aragó en 1494, l'Arxiu Reial de Barcelona conservarà els Registres del Lloctinent General o Virrei de Catalunya.

• Cartes Reials Esta sèrie conté tot tipus de documentació solta i no seriada que el rei ordenava dipositar a l'arxiu. En ella s'inclouen comunicacions amb diversos agents de tots els territoris de la Corona, en llengües diferents. El català / valencià apareix abundantment, tant en les comunicacions amb naturals dels territoris que el parlen com en comunicacions internes de la família reial.

Generalitat de Catalunya

La Generalitat o Diputació del General va sorgir en la segona mitat del segle XIV com a comissió permanent de les Corts per a l'administració dels subsidis concedits a la monarquia. Progressivament va adquirir noves funcions financeres i polítiques que van fer d'ella la principal institució del Principat fins a la seua supressió amb la Nova Planta de 1714. El català predomina clarament en tot el fons.

• Corts Actes de les reunions parlamentàries catalanes, tant les privatives com les generals on estaven presents valencians i aragonesos.

• Correspondència Sèrie que inclou tant registres de correspondència com a nombroses cartes soltes rebudes per la institució.

Reial Patrimoni

Este fons inclou la documentació de dues institucions anteriors a la Nova Planta: el Mestre Racional, encarregat de la fiscalització dels comptes de la Corona d'Aragó, i la Batllia General de Catalunya, encarregada d'administrar el patrimoni de la monarquia al Principat.

• Llibres ordinaris de la Tresoreria Volums comptables que recullen l'administració econòmica de la casa reial aragonesa des de 1300 endavant.

• Registres d'albarans testimonials L'albarà testimonial era un document en català / valencià que s'expedia als oficials de qualsevol territori de la Corona d'Aragó quan rendien comptes per la seua administració econòmica davant el Mestre Racional.

Archivo Histórico de la Nobleza

Este arxiu conserva els fons de diverses cases nobiliàries vinculades als antics regnes de València, Mallorca i Sardenya, i del Principat de Catalunya. Entre els seus fons destaquen els següents títols:

• Fons ducal de Gandia Documentació agregada al fons d'Osuna, que compta amb aproximadament 1.000 caixes. Es pot destacar la documentació valenciana pertanyent als senyorius de Llombai, Alfarb, Oliva, Nules, Pego, Murla, Orba, Laguart, Bellreguart, Albalat, Segart, Castelló de Rugat, corbera, Xella, la Vall de Gallinera, la vall d’Ebó, Xeresa, Xeraco, Beniarjó, Pardines, la vall de Cofrents, Miramar, Torís, Vilamarxant i Santa Maria de la Valldigna. Al seu torn destaca la documentació en català / valencià pertanyent a les possessions sardes dels Centelles, i l'excel·lent col·lecció de protocols notarials.

• Ducat de Mandas i Villanueva Documentació agregada al fons d'Osuna, que compta amb unes 250 caixes, on poden destacar-se els senyorius valencians de Moixent, Llutxent, Novelda, Monòver, Picassent, Tibi, Ibi, Onil i Castalla. Al seu torn, destaca la documentació en català / valencià pertanyent a les possessions sardes dels Maça de Lizana.

• Comtat de Cervelló Documentació agregada al fons de Fernán Núñez, on poden destacar-se els senyorius valencians de Nules, Bunyol, Albaida i Orpesa. Al seu torn, destaca la documentació en català / valencià pertanyent a les possessions sardes del marquesat de Quirra.

• Ducat de Maqueda Documentació dividida entre els fons de Baena i Astorga, on poden destacar-se els senyorius valencians d'Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix.

• Ducat de Parcent A més a més de la documentació valenciana del ducat de Parcent, també compta amb el vincle de Tàrrega.

• Ducat de Medina de Rioseco Documentació agregada al fons d'Osuna, que compta amb els senyorius catalans de Mòdica, Osona, Cabrera, Bas i Requesens.

Archivo General de la Administración

L'AGA conserva els fons de l'Administració General de l'Estat, tant de l'Administració Central com de la Perifèrica.

• Ministeri d'Informació i Turisme La documentació de les Direccions generals encarregades de les diverses produccions culturals guarden informació sobre la censura d'obres en llengua catalana o valenciana.

Recursos per a la investigació

Bibliografia general

• Pròsper de Bofarull i Mascaró, Documents literaris en antiga llengua catalana (segles XIV-XV). Col·lecció de documents inèdits de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó. Tom XIII. Barcelona, 1857. Registre en CCBAE 
• Josep Lluis Marfany, La llengua maltractada: el castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX. Barcelona, Empúries, 2001.
• Antoni Ferrando Francès i Miquel Nicolàs Amoròs, Història de la llengua catalana. Barcelona, Editorial UOC, 2012.
• Jesús Alturo i Perucho i Tania Alaix, Lletres que parlen. Viatge als origens del català. Barcelona, La Magrana, 2023.

Diccionaris

• Antoni Alcober i Francesc de Borja Moll, Diccionari catalá-valencià-balear. Edició electrònica de l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Francesc de Borja Moll. Disponible en xarxa 
• Lluís Faraudo Saint-Germain,  Vocabulari de la llengua catalana medieval. Edició electrònica de l'Institut d'Estudis Catalans. Disponible en xarxa 
• Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Edició electrònica de la Fundació Pere Coromines i de l'Institut d'Estudis Catalans. Disponible en xarxa 
• Optimot, consultes lingüístiques. Motor de cerques lingüístiques creat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Disponible en xarxa 

Corpus digitals

• CICA. Corpus Informatitzat del Català Antic. Disponible en xarxa 
• CTILC. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. Disponible en xarxa 
• CIVAL. Corpus Informatitzat del Valencià. Disponible en xarxa 
• Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Disponible en xarxa