Multilingüisme a Espanya: passat i present

Els arxius són el reflex documental de les societats. Per això ens mostren també les seues maneres d'expressar-se. Evidentment, cal tindre present que el llenguatge oral i el llenguatge escrit diferixen en el seu grau de cura i formalitat (encara que podem trobar-nos mostres de llenguatge oral, per exemple, en processos judicials).

Els idiomes també canvien en funció de la seua utilització a nivell oral o a nivell escrit. Així, el llatí s'usa per a la redacció dels documents fins al segle XIII (i més enllà, en àmbits eclesiàstics), quan la població ja utilitzava les llengües romàniques a nivell oral.

A partir d'aquelles dates, en els arxius trobarem documents en gallec, català, aragonés o castellà i d'altres llengües peninsulars. A més a més, amb les expansions territorials de les Corones d'Aragó i Castella i el desenvolupament de la diplomàtica, a partir de l'Edat Moderna també tenim documents en francés, anglés, italià, portugués, sard, i un llarg etcètera. A tot açò, cal afegir-hi per qüestions històriques documents en àrab i hebreu.

Els Arxius Estatals alberguen entre els seus fons tota esta riquesa lingüística, a disposició dels usuaris per a la seua consulta.