Ud está aquí:
  1. Inici
  2. Cultura
  3. Arxius
  4. Diversitat lingüística
  5. Guia d'investigació

Guia d'investigació

La recerca sobre les llengües

Les llengües estan subjectes a constants transformacions a través del temps: les paraules, la seua pronunciació o la forma d'organitzar-les en el discurs van canviant amb el pas de les generacions, com també ho fan l'ús i la consideració dels diferents idiomes i dialectes. Així, allò que en una època pot ser normal, en una altra resultaria vulgar, maleducat o directament inintel·ligible. La història del llenguatge aspira a conéixer i comprendre l'evolució de les expressions lingüístiques.

Les investigadores i els investigadors que s'introduïxen en esta branca del coneixement precisen informació sobre les formes de parlar i escriure en el passat, i per a aconseguir-la han d'explorar amb freqüència els fons de les biblioteques i, sobretot, dels arxius.

La història de les llengües que s'han parlat i escrit a Espanya des de fa més d'un mil·lenni fins als nostres dies pot construir-se i s'ha construït, en bona part, gràcies a la recerca desenvolupada en els arxius. Sense anar més lluny, Ramón Menéndez Pidal Nova finestra, iniciador de la Filologia Hispànica, va indagar entre pergamins i lligalls per a reunir els seus Documentos Lingüísticos de España Nova finestra relatius a l'àmbit castellà, que constituïxen un dels pilars del seu monumental obra Orígenes del Español Nova finestra. Una atenció similar van prestar diversos pioners de l'estudi del català o valencià als documents antics, cas d'Antoni Maria Alcover Nova finestra o Joaquim Miret i Sants Nova finestra .

Seguint les passes d'eixos primers mestres, filòlegs i lingüistes seguixen freqüentant les sales dels Arxius Estatals, o naveguen pels canals digitals de PARES, amb l'objectiu d'explotar el seu colossal potencial informatiu.

Estratègies de recerca

Els fons dels nostres arxius són ingents i, per este motiu, un usuari novell pot tindre problemes per a orientar-se en ells. És necessari, per tant, seguir certes estratègies de cerca i aguditzar l'enginy.

La investigació lingüística en els arxius presenta algunes dificultats específiques. D'una banda, l'organització dels fons d'acord amb els principis arxivístics de procedència i ordenació respon a criteris institucionals, i rares vegades la llengua es pren en consideració. Per una altra, moltes descripcions de documents no fan constar l'idioma en què estan escrits, la qual cosa fa àrdua la cerca, i fins i tot quan sí que s'indica, es fa mitjançant categories molt àmplies.

Per açò, per a trobar documents en les diferents llengües i en les seues varietats és imprescindible tindre present la cultura escrita pròpia de les institucions productores al llarg dels diferents moments històrics. Per exemple, buscar textos en qualsevol idioma vernacle abans del segle XIII sol ser infructuós, com ho és cercar-los en tota llengua que no siga la castellana des del segle XVIII. La cerca també serà diferent depenent del fenòmen que s'investiga: si ens interessa el llenguatge formal ens serviran les escriptures expedides per cancelleries règies i notaries; si anem darrere de les petjades de l'oralitat hauríem d'encaminar-nos més aviat cap a processos judicials o cartes personals, i, si analitzem el lèxic, els inventaris notarials de béns o els registres duaners poden ser la clau.

Ferramentes lingüístiques

Més enllà de la recerca lingüística, el llenguatge és una de les barreres que s'interposa entre els usuaris i la informació dels documents històrics. Els usuaris dels Arxius Estatals tenen a la seua disposició nombroses ferramentes que poden facilitar la comprensió de l'idioma dels documents: recursos existents en la xarxa, bibliografia de les nostres biblioteques i, per descomptat, l'experiència del nostre personal.

A continuació, es descriuen els dos tipus de recursos més rellevants. Dins de l'apartat dedicat a cadascuna de les llengües, es presenten els que existixen específicament per a cadascuna d'elles.

D'una banda, es troben els diccionaris, que són la ferramenta més freqüentada i, de fet, molts estan disponibles en les sales de lectura dels Arxius Estatals. Els més útils són els diccionaris històrics, que recullen el significat de les paraules al llarg de la història d'una llengua, i no exclusivament el que posseïxen en l'actualitat, per la qual cosa contenen vocables en desús i accepcions perdudes; encara que no els hi ha per a totes les llengües, sí que existixen per al castellà, el català o valencià i el basc. A més, poden ser valuosos els lèxics temàtics i parcials relatius a un corpus textual concret (per exemple, sobre el castellà dels textos alfonsins), a una temàtica (àmbit jurídic, comerç, medicina…).

D'altra banda, existixen nombrosos corpus digitals que reunixen un gran nombre de textos de tots els períodes. L'exploració de les paraules i expressions lingüístiques contingudes en ells pot ajudar-nos a comprendre els nostres propis documents. Per al llatí existixen compilacions sobre la documentació medieval de Galícia i Catalunya (coneguts pels seus acrònims CODOLGA Nueva ventana i CODOLCAT Nueva ventana, respectivament). A més, la majoria de llengües espanyoles actuals també disposen de corpus similars, com és el cas del Corpus Diacrónico del Español (CORDE) Nueva ventana elaborat per la Real Acadèmia Espanyola.

Subir