Informe lingüístic de la darrera publicació a PARES dels fons Gandía

Durant l’estiu de 2024, l'Archivo Histórico de la Nobleza va publicar al Portal de Archivos Españoles (PARES) noves imatges digitals del fons documental del ducat de Gandia.

Les imatges publicades estan compreses des de la signatura OSUNA, C.593, fins a OSUNA, C.619, i es corresponen amb 1.388 unitats descriptives relatives des del punt de vista geogràfic al marquesat de Llombai i al comtat d'Oliva (València) .

Un dels aspectes més cridaners dels fons esmentats és la seua diversitat lingüística, ja que podem detectar fins a cinc llengües diferents. Entre elles, la meitat dels documents estan escrits en valencià (53,96%), un de cada tres en castellà (32,13%), i un de cada deu en llatí (13,18%).

Com és ben conegut, als senyorius valencians l'ús de la llengua escrita està molt relacionat amb la cronologia i l'àmbit d'ús. Així, fins l’any 1707, amb els Decrets de Nova Planta, la documentació pública estarà en valencià i llatí, mentre que a partir d'esta data es canviarà al castellà. En este sentit, tenen un interès especialment filològic els processos criminals, ja que els testimonis empren la llengua materna.

Pel que fa a la documentació estrictament personal dels senyors, sí que es pot notar un ús més comú del castellà des del segle XVI, segurament relacionat amb l’entroncament amb llinatges de Castella i els canvis cortesans en època dels Àustries.

D'altra banda, hi ha sis documents que presenten escriptures amb caràcters àrabs, encara que de manera marginal. L'ús d'esta llengua, com és habitual, s'exercia en aquells senyorius amb una presència demogràfica important de mudèjars, i després moriscos, com el raval d'Oliva , que podria definir-se bé com una moreria situada a la vila del mateix nom. El seu ús podia emprar-se en documents sobre temes molt variats tals com botigues i serrells (OSUNA,C.600,D.33 ), actuacions de la Reial Audiència de València sobre oficials en aljames (OSUNA,C.601,D.23 ), cartes de perdó (OSUNA,C.607,D.17 ), albarans econòmics (OSUNA,C.607,D.35 ), cartes entre oficials reals i senyorials sobre assumptes de minories (OSUNA,C.613,D.18 ) o processos criminals (OSUNA,C.614,D.11 ).

De manera més testimonial, este conjunt documental presenta tres textos en llengua italiana. Este fet sol ser molt habitual en estos fons, perquè alguns dels principals senyors valencians comptaven també amb possessions a les illes mediterrànies, podent estar la documentació entremesclada en alguns casos. En este interval de caixes trobem els comptes d'uns deutors a Sardenya (OSUNA,C.606,D.16 ), que clarament no haurien de formar part d'este lligall en origen. D'altra banda, l'ús de l'italià es troba testimonialment en un document relacionat amb un testament de la família Rua (OSUNA, C.604,D.97 ), i el naufragi d'un vaixell que feia el trajecte Gènova-Alacant (OSUNA, C.609,D.6-7 ).

Finalment, també es pot destacar, per la seua excepcionalitat, el document OSUNA,C.619,D.13 , ja que utilitza una escriptura encriptada, el contingut de la qual encara no ha estat interpretat.

Més informació sobre els continguts del fons al destacat web El archivo de los duques de Gandía y los Borgia