Teresa García Falgás

Teresa García Falgás (València 1886-1982)

Teresa García Falgás ha estat una de les benefactores més importants del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries. Cresqué al si d’un família d’artistes i, encara que desconeixem si ella mateixa era afeccionada a la pràctica de les belles arts, és clar que fou sensible a la tasca pictòrica del seu germà Luis (1881-1954), a la del fill d’aquest, Luis García Oliver (1907-1977) i a la del seu marit Pascual Capuz Mamano (1882-1959); també a la del seu cunyat José Capuz (1884-1964), excel·lent escultor. Teresa posà per a tots ells, i d’aquelles sessions es conserven nombrosos retrats que ens donen notícia avui del seu aspecte físic. Poc més sabem de la seua biografia. Teresa havia nascut a València, però es mudà junt al seu marit a Barcelona a la primera dècada del segle XX. Aquest matrimoni sense fills dedicà la seua vida a l’art. Deu anys després d’enviudar, a l’estiu de 1969, Teresa visità València. Havia estat convidada per Manuel González Martí, en agraïment per la seua donació. Tal vegada fou eixa visita, —que segons es recull al seu epistolari gaudí molt—, la que l’animés a retornar a la seua ciutat natal, on morí poc abans de complir els noranta-set anys.

La generositat de Teresa i l’interès que demostrà en què l’obra de la seua família fos coneguda per futures generacions, feren que donés al Museu a prop de tres-centes peces. La majoria són obra de Pascual Capuz; la primera donació tingué lloc el mateix any de la mort del seu marit, i consistí en un autoretrat. Teresa lliurà a més a més algunes escultures i dibuixos de José Capuz i dos magistrals retrats de Luis García Oliver i José Segrelles Albert (1885-1969). Moltes d’aquestes obres penjaren de les parets del Museu Nacional de Ceràmica entre 1966 i 1990, en dues grans sales dedicades als García i als Capuz. D’altres, en la seua majoria dibuixos, es recopilaren als àlbums creats per Manuel González Martí dins la col·lecció Cuerpo Gráfico. Juntament als dibuixos es guarden algunes fotografies de Pascual i Teresa, bells testimonis de la complicitat que compartien.

Per a aquesta exposició s’han seleccionat cinc obres donades per García Falgás. La única escultura del grup és un buidat en guix amb què José Capuz deixa plasmades les serenes i jovenívoles línies del rostre de la seua cunyada: Retrat de Teresa García Falgás (n.º inv. CE3/00578). En rebre com a donació l’obra per al Museu, Manuel González Martí no dubtà en enviar-la a reproduir en bronze. Era un procediment habitual a l’època, per considerar-se eixe metall un material noble i durador front al trencadís guix. L’operació es feia sense tenir en compte la pèrdua d’informació que una reproducció extemporània de l’original, sense l’acció de l’artista en l’operació, esdevenia en burda còpia una obra mestre. L’original s’arribà a considerar perdut; no obstant això s’ha pogut recuperar per a aquesta exposició.

El pintor José Segrelles Albert regalà el Retrat de Teresa García Falgás (n.º inv. CE4/00024) a aquesta i a Pascual Capuz amb motiu del seu enllaç matrimonial. Així queda arreplegat a l’epistolari de Manuel González Martí. Existien llaços familiars que unien a la parella amb José Segrelles; un germà de Teresa, José García Falgás, estava casat amb una germana de Segrelles (cfr. Barjau 1997). La donant apareix ací retratada amb un elegant però sobri vestit negre, tal vegada el seu vestit de núvia.

L’obra de Pascual Capuz de la primera dècada del s. XX està poblada per esbeltes figures que donen idea de l’agitada vida moderna a les ciutats. El debat entre modernitat i casticisme de la Generació del 98 estava a l’ordre del dia; així, les arts plàstiques s’emplenaren, no sense certa ironia, de majas amb mantellina, toreros i personatges religiosos. Pascual Capuz també participà en eixe joc; a l’exposició de la Juventut Artística Valenciana de 1916 presentà una Maja nua amb mantellina, que pel seu títol podria ser molt semblant a aquesta Dona amb mantellina blanca, n.º inv. CE4/00406.

La major part de les obres que donà Teresa García Falgás té una inscripció manuscrita a llapis a la part del darrere. El tipus de lletra coincideix amb la de les cartes signades per ella. Sol suggerir un títol o aclaració sobre l’assumpte. Així ocorre amb Maternitat (n.º inv. CE4/00393), que conserva a la part del darrere la inscripció “La esposa del pintor”, el que no deixa dubte de la identitat de la model. Cal destacar la semblança d’aquesta i d’altres pintures de la mateixa sèrie amb alguns treballs de José Capuz, molt especialment Dona amamantant a un nen. Aquesta escultura de la col·lecció del Museu (n.º inv. CE3/01481), es caracteritza per l’estructura corporal contundent, geomètrica i atlètica.

La dona del pintor (n.º inv. CE4/00424) és un oli sobre cartró en què Capuz retratà de nou a la seua dona davant un quadern en què sembla dibuixar o pintar. Tal vegada escrigués una carta, o féu uns comptes, allò cert és que Capuz la dibuixa a l’estudi, davant un gran escriptori, envoltada dels bibelots propis d’aquest espais: un cap de guix sobre la taula, una gerra de ceràmica plena de pinzells, pesats cortinatges i un retrat al fons. No obstant això, no sembla que estiguem davant el retrat d’una intel·lectual, sinó davant d’una escena més del gust misògin de l’època: una xicona inclinada amb certa torpesa sobre la seua tasca. La tècnica pictòrica de Capuz es veu clarament amb aquesta excel·lent pintura dominada per les taques i reserves que s’organitzen a la superfície, sense línies que les continguen.

Bibliografia

Agramunt Lacruz, Francisco (1999)Salto de línea Diccionario de artistas valencianos, Valencia, Albatros, 3 t.

Arazo, Mª Ángeles; Rodríguez Martín, 1966, “Nuevas salas en el Museo Nacional de Cerámica González Martí”, Levante, dijous, 1 de desembre, s.p.

Barjau, Santi (1997) “Lluís Garcia Falgàs, gravador i dissenyador gràfic entre l’art elitista i l’art massiu”, LOCVS AMŒNVS, 3, PP. 177-193

Martínez, Alejandro (2024)Salto de línea García Oliver (1924—1937) (cat. exp.), Madrid, Galería Martínez Avezuela. https://martinezavezuela.com/wp-content/uploads/2024/06/GARCIA_OLIVER_ENFRENTADAS_compressed.pdf (consulta 3/12/2024).

Pérez Rojas, Francisco Javier (com.) (1998), Tipos y paisajes (cat. exp.), Generalitat Valenciana.

María Isabel Justo Fernández