María Asunción Aguilar Ros

María Asunción Aguilar Ros (Alacant, 1891-Burjassot, 1970)

María Ros fou el nom artístic que trià la soprano alacantina María Asunción Aguilar Ros. La cantant debutà el 14 de juny de 1912 a l’estrena de “La Generala” [1], una opereta d’Amadeu Vives, amb llibret de Perrín i Palacios. De Ros i la resta d’intèrprets amb rols secundaris escrigué el diari ABC a la seua crítica que totes eren “un ramillete de frescas rosas”. Fins a la seua retirada el 1926, gaudí de gran projecció i reconeixement gràcies a una veu “intensa, de un color mórbido y denso” [2].

Ros s’havia format a l’acadèmia de cant Spitzer-Solà [3], a la que també acudiren Teodoro Landerer o Emilia Vergori. La tècnica vocal que allí s’impartia era la del cèlebre Manuel García, el mètode del qual va contribuir a la formació dels millors cantants lírics durant vàries generacions.

El seu primer paper operístic fou el 1915, interpretant Aida a Castelló de la Plana. L’òpera de Verdi era la de major acceptació entre els valencians d’aquella època i les companyies acostumaven a inaugurar les temporades amb ella [4]. Després arribaren gires per Europa i el continent americà.

La soprano conegué al tenor italià Giacomo Lauri-Volpi el 1921, interpretant Rigoletto a Ferrara. Es prometeren poc després, a Oviedo, durant una gira pel nord de la península. Després del seu matrimoni l’any 1924, i davant la dificultat de compatibilitzar ambdues carreres, la cantant abandonà la seua per tal de centrar-se en el perfeccionament tècnic de la veu del seu marit.

La pareja escollí Burjassot com a lloc per a celebrar la boda i allí ubicaren la seua residència permanent. Ros posseia una casa prop del límit amb la veïna localitat de Godella, on vivia d’altre mentor de la cantant, el tenor Lamberto Alonso.

A Burjassot, el matrimoni entrà a formar part d’un cercle intel·lectual que també freqüentava Manuel González Martí, la família del qual posseïa una vil·la a aquest municipi. Fruit d’eixa llarga amistat pogueren enriquir-se les col·leccions del Museu de Ceràmica fundat per González Martí. La parella formada per Ros i Lauri-Volpi donà al Museu, al llarg de quasi una dècada, una gran quantitat d’objectes: ceràmica, mobiliari, i indumentària, així com obres d’art. En agraïment, González Martí reuní tots eixos béns a una sala que els dedicà.

L’any 1970, González Martí sol·licità a la soprano ajuda per a adquirir la parella d’olis d’Emilio Sala Tardor i Primavera, que avui es localitzen al Fumoir. Ros aportà una generosa suma, que permití adquirir les obres en juny d’eixe mateix any. Posteriorment, la cantant fou nomenada Patrona del Museu, en reconeixement a la seua tasca com a benefactora de la institució. Pocs mesos després, morí al seu palauet de l’Horta Nord.

[1] En Lamb, Andrew. “La generala: When Vienna Comes to Madrid”. La Generala (programa de mà). Madrid, Teatro de la Zarzuela-INAEM, 2008, pp. 7-13.

[2] Lauri-Volpi, Giacomo, en “El equívoco”, 1940. Sobre la primera impressió que el produeix la seua futura esposa escriu: “Nunca escuché semejante intensidad de sonido en una tiple ligera”.

[3] L’Acadèmia Vocal Spitzer-Solà, fundada per la soprano húngara Herminia Spitzer Soliberg (1844-1924) i el seu marit, José García Solà (1860-1922), estava situada al Passeig de l’Albereda, 1. García Solà fou, a més, mestre de cors del Teatre Principal de València (Díaz Gómez, Rafael en Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, 2002).

[4] En Torner Feltrer et alii: La ópera en Valencia durante la monarquía de Alfonso XIII. Itamar. Revista de investigación musical: territorios para el arte, Nº 4, Años 2011-2018.

Ana Tomás Hernández