María Labrandero García

María Labrandero García (València 1903[1]-1985)

María Labrandero (1903-1985) fou una artista valenciana del segle XX. Cursà estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de sant Carles. Durant el curs 1922-1923 obtingué qualificacions de Matrícula d’Honor a les matèries «Història de les Belles Arts» i «Teoria i art decoratiu» i excel·lent a «Dibuix de l’Antic». Al juliol de 1923 participà a la primera exposició d’humorisme i ho féu amb una obra escultòrica, els seus Bibelots, el que suposà una novetat transgressora. Curiosament, a març de 1970 es documenta la donació al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries d’un dels seus Bibelots juntament a una aquarel·la del seu marit, el pintor Antoni Vercher (València, 1900-1934), efectuada per Aurora, vídua de Julio Llopis.

A la Fira de juliol de 1924 al Cercle de Belles Arts a l’exposició d’homenatge a Sorolla (1863-1923) presentà la seua obra Llaurador corpori. Amparo Muñoz i ella foren les úniques dones que compartiren exposició amb José Benlliure, José Renau i Antonio Fillol, entre d’altres. El 1926 formà part de l’Exposició Nacional de Belles Arts que se celebrà a Madrid amb la seua obra en guix El vencedor del torneig. El 1927 la sala Imperium acollí la primera Exposició femenina per al públic valencià en què María Labrandero participà en solitari en la modalitat d’escultura.

El 1928 participà a l’Exposició d’Art de Llevant celebrada a València, en què participà amb un bust femení en guix amb el rètol Íbero-levantina. El crític d’art Cimex a la seua ressenya al Diario Independiente la qualifica com a obra de “gran fuerza y gracia”. En paraules del crític d’art Feliu Dosart els seus dibuixos són expressius i moderns amb regust classicista d’eternitat i així s’observa a la novel·la de Salvador Ferrandis Luna Un estrany col·leccioniste publicada el 1930, que es mostra a aquesta exposició.

Quan la seua carrera artística ja estava consolidada, el novembre de 1929 va contraure matrimoni amb Antoni Vercher (1900-1934). Junts formaren un gran equip artístic, especialment important per a ambdós fou la seua exposició conjunta a la Sala Abad ubicada al carrer Pintor Sorolla el mateix any 1929. Es casaren el 18 de novembre de 1929 a l’altar de sant Josep de l’esglesia parroquial de sant Joan i sant Vicent. Apadrinaren els nuvis Antonio García Fenollosa, capità de Marina i oncle de la núvia, i la seua àvia María Fenollosa Blasco. Els testimonis, amics d’ambdós, foren Vicente Mas, José Sanchis i Francisco Morote.

Las Provincias publica la crònica el dia següent amb el titular «Boda de artistas». Junts fundaren un llar propi que era també un laboratori artístic per a ambdós, però malauradament una malaltia sobrevinguda truncà la vida d’Antoni Vercher el 1934, el que féu a María Labrandero esdevenir custòdia de la seua obra i llegat. Paper que desenvolupà amb gran passió i que la portà l’octubre de 1958 a constar com a donant de l’obra del seu marit Dones de Paterna.

Comparteixen làpida al Cementiri General de València Antoni Vercher Coll, artista i pintor, mort el 1934, María Labrandero García i la seua filla Marujita Vercher Labrandero. El disseny de la làpida és obra de l’escultora i li acompanya a la part inferior de la mateixa una inscripció en valencià: «Ofrena a la pau de ma vida».

Bibliografia

“Primer Salón de Humoristas. Tres aspectos distintos del humorismo” (7 de julio de 1923). El Pueblo: diario republicano de Valencia, Valencia, número 11124, p. 2

“Antoni Vercher” (1935), Ribalta, Valencia, nº 2, p. 9-10

Almunia, José Luis (28 de maig de 1932) “La exposición de María Labrandero, Luís Díaz Foxá y Rafael Berenguer. Una aclaración a los comentarios de El Pueblo”, Semana gráfica: revista ilustrada semanal de la región de Levante, Valencia, número 307, p. 22

Aragó, J. (11 d’abril de 1923) “En la Casa de la Ciudad” La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa, Valencia, número 18974, p. 1

Berenguer, Rafael (1 de desembre de 1927): “Actualidad artística en España. Notas de Arte Valenciano. María Labrandero”. Gaceta de Bellas Artes, Madrid, número 325, p. 14.

Celso (19 de novembre de 1929) “Boda de artistas”. Las Provincias: diario de Valencia, Valencia, número 19695, p. 1

Cimex, (25 de maig de 1927) “Tablón de Letras y Artes. Exposición femenina en Imperium”. La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa, Valencia, número 20260, p. 1

Chávarri, E.L. (20 de març de 1928) “De arte. María Labrandero-Antonio Vercher”, Las Provincias: diario de Valencia, Valencia, número 19256, p. 2

Dosart, Feliu “Cartela de arte” (1932) Valencia atracción, Valencia, número 34, p. 94

Rodrigo Villena, Isabel (2018) Escultoras en un mundo de hombres y su fortuna en la crítica de arte española (1900-1936). Arenal. Revista de historia de las mujeres, Granada, vol. 25. p. 158

Sellers Albadalejo, Consuelo. Biografía de la escultora valenciana María Labrandero. Derribando barreras, 2022. Recuperado 20 de enero de 2025 en https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b6/MAR%C3%8DA_LABRANDERO_GARC%C3%8DA._Derribando_barreras.pdf

[1] A la làpida del cementiri sota el nom de María Labrandero s’indica com a data de naixement 1902.

María José Badenas Población