Josefina Plá Guerra Galvany

Josefina Plá Guerra Galvany (Isla de Lobos, Fuerteventura, 1903 - Asunción, Paraguay, 1999)

Es difícil definir la polifacètica figura de Josefina Plá. Fou escriptora, poeta, periodista, dramaturga i artista. Filla d’un torrer de fars de la illa de Lobos, a Fuerteventura, és una de les figures clau de la cultura i el feminisme a Paraguai. La seua unió amb aquest país sorgí arran del seu matrimoni amb l’artista Andrés Campos Cervera (1888-1937), conegut pel seu àlias Julián de la Herrería. Es conegueren a Espanya on Campos Cervera havia tornat per tal d’aprofundir en el seu coneixement de la ceràmica.

Ambdós formaren tàndem artístic, reconeixent-se cada vegada més, el paper de Plá com a ideòloga de la temàtica de l’obra de Campos Cervera, assessorant al seu marit sobre les imatges, els mites i les cultures precolombines que es representen a la ceràmica d’ambdós.

La relació del matrimoni amb el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries comença quan Manuel González Martí fou director de l’Escola de Ceràmica de Manises. Segons ell mateix relata, conegué a Campos Cervera l’any 1925, quan aquest es “presentó ante su puerta” [1] per a demanar-li assistir a les classes de l’Escola, a què també assistí Plá [2]. Allí van aprendre les tècniques de la ceràmica, com la corda seca o el reflex metàl·lic. Durant la seua etapa a València, Campos Cervera va produir una gran quantitat d’obres ceràmiques, fins que l’any 1937 va morir d’un problema de cor [3] durant la Guerra Civil espanyola.

Segons paraules de Manuel González Martí [4], les obres de Campos Cervera es quedaren emmagatzemades en “barricas (toneles con paja de arroz)” al Museu de Belles Arts de València. En acabar la guerra, González Martí fou nomenat director d’aquest museu i com recorda: ““advertí la presencia de las barricas, y puse todos mis cuidados en ellas, porque, por la dirección que llevaban pintada, me dieron a conocer la persona a quién pertenecían”. Amb la creació del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries l’any 1947 i el seu posterior trasllat al Palau dels Marquesos de Dosaigües, també es traslladaren allí les peces. Durant 20 anys estigué Josefina Plá intentant emportar-se l’obra del seu marit a Paraguai per tal de crear allà un museu de l’artista [5]. Finalment, l’any 1956 i amb l’ajuda, entre d’altres, de González Martí, Plá aconseguí exportar les obres. Com a agraïment, segons González Martí “nos dejó elegir un interesantísimo grupo de platos y otros objetos decorados” de Campos Cervera que ella donà al museu el 1956.

Així, entre 1956 i 1957, Plá estigué a València per tal d’organitzar la recollida de peces de Campos Cervera. Durant aquesta estança, també aprofità per a seguir aprofundint en l’estudi de la ceràmica. En aquesta ocasió, vingué a València acompanyada pel seu alumne i company artístic José Laterza Parodi, amb qui, entre d’altres havia format el grup artístic Arte Nuevo l’any 1954 [6]. Estigueren estudiant ceràmica uns mesos a Manises entre 1956 i 1957.

De les quatre ceràmiques que representen les donacions de Josefina Plá a aquesta exposició, el primer grup són tres peces realitzades per Andrés Campos Cervera (nº d’inventari: CE1/02799, CE1/02803 i CE1/02805) i la quarta (nº d’inventari CE1/09271) és representativa de la carrera artística com a ceramista de Josefina Plá.

A la Relación de los donativos recibidos en el “Museo Nacional de Cerámica González Martí” durante el año 1955 [7] (endavant Llibre de Donacions), a l’entrada corresponent a l’any 1956, González Martí descriu el primer grup a l’entrada 47 com a “lote de cerámicas pintadas por Andrés Campos Cervera, donativo de su viuda Doña Josefina Plá Guerra”. Entre elles trobem un bust de dona realitzat l’any 1930 (nº d’inventari CE1/02805) titulada Ceibo Poty. A més a més, tenim també una petita gerra decorada amb el que Campos Cervera denomina (segons la inscripció al revers de la peça) “decorativa calchaquí (draconiana)”, realitzat el 1937. Per últim, un plat (nº d’inventari CE1/02799) realitzat el 1935 amb “decorativa incaica” que representa l’escena d’un cap portat sobre una plataforma per dos servents.

En darrer lloc, l’última peça (nº d’inventari CE1/09271), està descrita al Llibre de Donacions com a “de estilo paraguayo” [8], malgrat que alguns autors consideren que són motius malais, degut als tatuatges dels cossos de les dones representades [9]. Aquesta peça no forma part del grup d’obres signat per Campos Cervera i donat per Josefina Plá l’any 1956. Creiem que fou una de les dues peces donades l’any 1957 per Josefina Plá, segons l’entrada del Llibre de Donacions “donadas por su autora doña Josefina Plá”. Representa a tres figures femenines idèntiques en gatzoneta, amb tatuatges al rostre i al cos. El plat està pintat i esmaltat. Segurament, és fruit dels seus estudis de ceràmica a Manises entre 1956 i 1957 junt a Laterza Parodi. És possible que la realitzaren conjuntament, ja que al revers està signada “PP”, el que creiem equival a “Plá, Parodi”.

Peu de foto: Josefina posant a l’interior de sa casa. Manises. Positiu en gelatina de plata Ca. 1935 AECID (nº inv. 5421) posant amb les ceràmiques penjades a la paret sobre ponxos para’í

[1] GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel; “En la sala de artistas extranjeros del Museo Nacional de Cerámica. Andrés Campor Cervera el “paraguayo”, en Levante. Suplemento de Valencia, 30 de octubre de 1959.

[2] Malauradament l’arxiu de l’Escola de Ceràmica de Manises s’ha perdut i no conservem dades sobre els alumnes.

[3] MORENO ROYO, José María, Cronista oficial de Manises. “Andrés Campos Cervera, el paraguayo que vino a Morir a Manises. Las Provincias, divendres 23 d’octubre de 1987, p. 44.

[4] GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel; “En…” op.cit.

[5] El que aconseguí el 1959. BLANCO CONDE, María “La cerámica de Josefina Plá. Apuntes sobre el catálogo de su obra plástica, 5-2-2024, extracto del catálogo razonado, La obra cerámica de Josefina Plá en el Museo colección Julián de la Herreria, en preparació. https://reinamares.hypotheses.org/51474

[6] BLANCO CONDE, María, Op cit.

[7] A partir de l’any 1955, Manuel González Martí redacta a un llibre, del seu puny i lletra, les obres que són donades o adquirides pel museu, detallant l’any i la persona que dona o ven eixa obra. GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Relación de los donativos recibidos en el “Museo Nacional de Cerámica González Martí” durante el año 1955. Valencia, 1955-1971, (MS), entrada 47, 1956

[8] GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Relación de los donativos recibidos en el “Museo Nacional de Cerámica González Martí” durante el año 1955. Valencia, 1955-1971, (MS) entrada 82 de 1097

[9] Els meus agraïments a Josep Pérez Camps pels seus comentaris sobre aquesta peça.

Asun González Pérez