Coleccionistas

Col·leccionistes

La col·lecció del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries s’ha vist incrementada, des de la seua fundació, gràcies a una gran quantitat de donants els noms de les quals, sovint, no han transcendit tant. Una bona part d’aquests donants menys coneguts són dones, que han col·laborat amb la institució de forma continuada i altruista des del seu naixement l’any 1947.

Gràcies a totes aquestes dones i les seues famílies la col·lecció ha pogut expandir-se tipològicament, incorporant diferents tipus de béns tals com ara joies, ceràmiques, ventalls, peces relacionades amb l’aixovar de taula o objectes decoratius. De la mateixa fomra, el museu ha ampliat els seus horitzons espacials, superant el seu àmbit local, amb l’arribada d’objectes procedents de França, Perú, Xina, Japó o diversos llocs d’Espanya. Destaquen exemples com la gerra de vidre bufat donat per Mª Cristina Giménez Raurell l’any 2023, produït per la fàbrica mallorquina Vidrierías Gordiola, considerada la quarta empresa més antiga d’Espanya, donat que obrí les seues portes l’any 1719. També cal ressenyar un joc de te composat per deu peces, donat l’any 2000 per Isabel Puchol Serra. Aquest conjunto, que està signat, fou realitzat a les terrisseries de la localitat japonesa de Nagoya en temps de l’expansionisme de l’imperi japonès.

Totes les peces que avui formen part de les nostres col·leccions tenen la seua pròpia història, en ocasions produïdes a terres llunyanes o a d’altres amb gran valor simbòlic. Les diferents donant que han lliurat els seus béns al museu ho han fet des d’una perspectiva diversa. En alguns casos han donat peces que col·leccionaren al llarg de la seua vida com mostra la gerra de la dinastia Ming, que forma part d’un ampli conjunt de peces asiàtiques donades per Helen Drenth i el seu marit Tijmen Knecht l’any 1995. Aquesta col·lecció, de gran qualitat, fou reunida pel matrimoni durant dècades, adquirint les peces als seus viatges o subhastes internacionals. En una línia similar es trobaria el conjunt de ventalls lliurats per Casilda Rincón de Arellano Castellvi i els seus germans el 2012, entre els que s’ha seleccionat un ventall de Macao d’excepcional qualitat i nivell de detall. En d’altres ocasions el caràcter de les donacions s’associa amb objectes més senzills, de vegades propers a allò “kitsch”, que decoraren les vivendes de les seues propietàries originals i els acompanyaren a la seua vida quotidiana. Això quedaria ben il·lustrat amb la sèrie de més de tres-cents seixanta gossos de ceràmica donats l’any 1981 per Amparo Bonet Aliño, dels que s’ha seleccionat un dels seus millors exemplars.

De la mateixa manera, les donacions poden guardar en ocasions un gran valor sentimental, clar en aquelles peces que foren en origen records familiars. És el cas d’una moneda de vuit escuts d’or, produïda a Lima, Perú, l’any 1774 i reconvertida a primeries del segle XX en un fermall amb diamants i robins. Aquesta joia excepcional, donada per

Josefa Matoses Lliberós el 2002, fou un obsequi de son pare a sa mare. En un punt oposat es trobarien tots aquells estris que són propis de les professions, amb un caràcter utilitari en origen però reconvertit posteriorment. Un exemple seria l’ampli conjunt de pots de farmàcia, elaborats per la fàbrica J. Fontemoinge & L. Peigney a París, França. Aquestes peces, datades a les darreries del segle XIX, foren donades per Mª Luisa Orbaneja el 1969, després d’haver estat emprades durant dècades per la desapareguda Farmàcia d’Aragó, que es localitzava a la ciutat de Valladolid.

Per últim, caldria destacar el cas de l’Associació d’Amics del Museu Nacional de Ceràmica, composada en un alt percentatge per dones, que han contribuït de forma continuada i notable al creixement del museu mitjançant la donació el 2023 de dos taulells realitzats per l’artista valencià Francisco Dasí Esteve, molt singulars degut a la seua minsa producció.

Juan Nieto Guerra