Amelia Cuñat Monleón

Amelia Cuñat Monleón (València, 1878-1946)

Amelia Cuñat Monleón fou una col·leccionista, dibuixant i ceramista valenciana. Filla de Vicente Luis Cuñat Caruana i Teresa Monteón Rimbau, procedia d’una família pertanyent a l’àmbit cultural i artístic valencià. El seu avi matern fou l’arquitecte Sebastián Monleón Estellés, autor de la plaça de bous de València i propietari de la fàbrica de taulells San Pío V. Es va casar en segones núpcies amb l’actriu madrilenya Rafaela Rimbau Sáez. Els oncles d’Amelia Cuñat, fills del primer matrimoni de Sebastián Monleón, foren Juan Monleón Torres, amo de l’esmentada fàbrica de taulells de 1878 a 1888, i Rafael Monleón Torres, pintor paisatgista especialitzat en marines. Rafaela Rimbau, per la seua part, tingué també un fill d’un primer matrimoni amb Juan Gaspar, l’escriptor Enrique Gaspar. Les activitats i interessos culturals del seus germanastres degueren influir en Teresa Monleón Rimbau, qui transmeté als seus fills, Rafael —amo de la fàbrica de San Pío V de 1902 a 1904— i Amelia, les seues afeccions i inquietuds intel·lectuals [1].

De fet, fou probablement Amelia Cuñat qui transmeté la seua afecció per la ceràmica a Manuel González Martí (1877-1972), tant pel que fa al seu estudi com pel col·leccionisme. El 30 de maig de 1904 es casaren a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, essent els padrins, Teresa Monleón Rimbau, vídua des de 1880, i Emilio González, pare del nuvi [2].

González Martí fou professor, secretari (1916-1922) i, finalment, director de l’Escola de Ceràmica de Manises de 1922 a 1947. Tal i com relata la Guía de los Museos de España dedicada al Museu Nacional de Ceràmica (1964), Amelia Cuñat acompanyava totes les nits al seu marit a l’escola —les classes eren nocturnes— esdevenint així una alumna més [3]. El 1932 fou nomenada ajudant de les classes d’ «Història de la ceràmica» [4]. Amelia Cuñat instal·là al seu domicili un petit taller estudi on realitzava obres de ceràmica.

El museu conserva onze obres de la seua autoria, una de les quals es d’autoria compartida amb l’escultor José Capuz Mamano. Entre aquestes obres es troben sis peces de forma (gerres i plats), quatre plafons de taulells o plaques i un relleu. Amelia Cuñat s’inspirava tant de les corrents estilístiques contemporanis com l’Art Déco, present al plat de l’au exposat a la Sala del Modernisme (CE1/04068), com d’estils i temes decoratius de la tradició ceràmica espanyola. Així, a un plat (CE1/08875) representa el motiu oriental de l’hom o arbre de la vida amb un tall central i dues aus a cada costat. El motiu de la figura femenina que decora una gerra exposada al pati del primer pis (CE1/08890) està inspirat en la ceràmica medieval: dona de front, de cos esquemàtic, amb gran falda llarga i ratllada, braços separats del cos que en ocasions porten fins als peus. Igualment, empra tècniques antigues dins del context historicista que coneix la producció de Manises a primeries del segle XX. L’ús del reflex metàl·lic, tècnica de l’esplendor de la ceràmica de Manises al segle XV, combinat amb el blau cobalt, està present al gerro inspirat als gerros d’estil malagueny del segle XV (CE1/03617). Des d’un punt de vista tècnic, Amelia Cuñat emprà les tècniques tradicionals de corda seca, d’aresta o de conca i l’entubat (tubat), tècnica moderna hereva d’aquestes darreres.

Amelia Cuñat s’inspirava igualment en obres d’altres artistes com ara el Bust d’anciana (Vella castellana) (1935), còpia de l’escultura de Mateo Inurria i probablement decorat per S. Rives, de qui porta la signatura. L’escena de la placa ceràmica (CE1/08878) és còpia del gravat de Mariano Fortuny, El guitarrista.

Les aptituds per al dibuix de Cuñat Monleón romanen presents als 394 dibuixos de taulells conservats al museu, que il·lustraren la publicació de González Martí, Cerámica del Levante Español (1944), on col·laborà activament. El Libro de autógrafos de la Señorita Amelia Cuñat Monleón, conservat a la biblioteca del museu, inclou 172 dedicatòries d’escriptors, compositors o artistes tant a la seua propietària com a González Martí [5]. De 1897 a 1948, personalitats com ara Ignacio Pinazo, Miguel de Unamuno o Vicente Blasco Ibáñez deixaren la seua empremta en aquest preciós document, enquadernat en pell de cabra amb ferros daurats, una placa en relleu de bronze a la coberta i guardes de muaré de seda. El llibre estigué exposat durant anys al museu per a consulta pública, protegides les pàgines amb fundes de plàstic transparent [6].

Amelia Cuñat morí el 1946 i, en mancar-li descendència, González Martí decidí donar la col·lecció d’ambdós a l’Estat espanyol creant-se el Museo Nacional de Ceràmica el 7 de febrer de 1947.

[1] Mas Zurita, E. (2022). Los ancestros de Amelia Cuñat y Monleóm (Valencia, 1878-1946). Revista Descendientes, 7, p. 24.

[2] Mas Zurita, E. (2022). Los ancestros de Amelia Cuñat y Monleóm (Valencia, 1878-1946). Revista Descendientes, 7, p. 25.

[3] Coll Conesa, J. (2021). Amelia Cuñat y Monleón (1878-1946), fundadora del Museo Nacional de Cerámica. La Gaceta de Folchi, 44, p. 28.

[4] Mas Zurita, E. (2024). En torno a Amelia Cuñat y Monleón. Majòlica, 1, p. 205.

[5] Mas Zurita, E. (2024). En torno a Amelia Cuñat y Monleón. Majòlica, 1, p. 207.

[6] Estrela, T. (2004). La biblioteca González Martí, secciones generales y la documentación de archivo para la historia del Palacio y del Museo Nacional de Cerámica de Valencia. 50 años (1954-2004). Museo Nacional de Cerámica en el Palacio de Dos Aguas, Ministerio de Cultura, p. 274.

Liliane Inés Cuesta Davignon