Amelia Cuñat Monleón

Amelia Cuñat Monleón va néixer a València el 10 de març de l’any 1878. Exercí com a col·leccionista, dibuixant i ceramista. Fou filla de Vicente Luis Cuñat Caruana i Teresa Monleón Rimbau. Provenia d’una família pertanyent a l’àmbit cultural i artístic valencià, com es pot apreciar gràcies a alguns dels seus parents materns. Per exemple, els seus avis per part de mare varen ser Sebastián Monleón i Estellés, arquitecte i propietari de la fàbrica de taulells San Pío V, i l’actriu Rafaela Rimbau Sáez. Entre els seus oncles, es trobaven l’artista Rafael Monleón i Torres, fruit d’un matrimoni anterior de Sebastián Monleón i especialitzat en pintures de marines; a més de l’escriptor Enrique Gaspar i Rimbau.

Al llarg de la seua vida, la col·leccionista desenvolupà una àmplia cultura i interessos artístics. De fet, sempre fou aficionada a la ceràmica, encara que es desconeix si començà a col·leccionar-la abans del seu enllaç amb Manuel González Martí, celebrat el 30 de maig de 1904 a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. La parella es va conéixer durant la joventut, concretament a casa del pintor Gonzalo Salvá Simbor, ja que ambdós tenien amistat amb els seus fills. Segons González Martí, fou ella qui tenia un major interés per la ceràmica, el qual acabaren compartint. Ell, per la seua banda, havia començat a adquirir taulells cap a 1895, inspirat pel seu professor Mariano García Mas, que també era escultor, dibuixant i col·leccionista d’antiguitats. Malgrat tot, declarà que la passió col·leccionista va sorgir poc abans de casar-se, essent directament inspirada per la seua futura esposa. Mentre planificaven la llar familiar, Cuñat suggerí classificar els taulells sobrants d’un conjunt que González Martí havia comprat per a decorar un sòcol de fusta de la seua nova casa, sorgint així l’afany per recopilar.

En conseqüència, l’afició del matrimoni desembocà en la formació d’una ingent col·lecció de ceràmica, reunida al seu habitatge, conegut als anys trenta com el Museu de Ceràmica de València. Aquest fou visitat per la comunitat intel·lectual, alumnat universitari i altres personalitats pertanyents a cercles culturals.

A part de la seua vessant col·leccionista, Cuñat fou igualment estudiosa de la ceràmica, dibuixant i ceramista. S’encarregà, junt amb el seu marit, de la realització de la monografia Cerámica del Levante español, publicada en tres volums entre 1944 i 1952, considerant-se una obra de referència sobre la producció valenciana medieval. A aquesta, Cuñat aportà la seua col·laboració en el treball de camp i, a més, creà nombroses il·lustracions. Com a ceramista, es formà a l’Escola de Ceràmica de Manises, en la qual González Martí fou professor i després director en les etapes entre 1922 a 1936 i de 1939 fins a 1947. Cuñat habilità al seu domicili un petit taller-estudi on produí obres, algunes de les quals varen ser exposades en el pavelló de l’escola a la Fira de València de 1936. Entre totes elles, conservades actualment en el present museu, es troben taulelleria, gerros o plats, així com dibuixos de taulells.

Va morir a València el 8 de juny de 1946. Huit mesos després, el 7 de febrer de 1947, es fundaria el Museu Nacional de Ceràmica, del qual Manuel González Martí seria anomenat director vitalici. González Martí, en la seua donació i també en les seues publicacions i comentaris a la premsa, sempre reivindicà el paper d’Amelia Cuñat per tal que fos considerada com a donant i creadora de la institució. Si bé l’any 1947 ja havia mort, el cert és que, temps enrere, el matrimoni havia planificat conjuntament la donació a la ciutat de València de totes les seues col·leccions: ceràmica, dibuix, pintura, gravat, mobiliari, ventalls i una biblioteca, així com altres objectes personals. Gràcies a aquests nombrosos fons, es constituí el Museu Nacional de Ceràmica.