Conservació i restauració

Conservació preventiva

La conservació preventiva és una intervenció contínua i integral sobre els béns culturals que implica una sèrie d'actuacions per a preservar-los de la degradació.

Les tasques de conservació preventiva que du a terme el museu en els seus propis fons tenen diversos vessants

Control ambiental

Control de la climatització (temperatura i humitat relativa) en magatzems estancs així com en les sales d'exposició

Prevenció de plagues

• Control de plagues, especialment en els magatzems de mobles i de tèxtils
• Desinsectació anual en els magatzems de tèxtils i en la biblioteca
• Com a actuacions específiques, s'ha tractat un conjunt de 65 mobles, en l'Institut Valencià de Restauració, contra les possibles plagues de corcó o xilòfags en general, mitjançant una bambolla freturosa d'oxigen.

Manipulació i embalatge

Control de les peces que ixen del museu per a exposar-les temporalment en altres centres.

Comprén supervisar-ne els embalatges, col·locar-les a la vitrina en el centre on s’exposaran i tornar a embalar-les i rebre-les en el museu. Aquestes tasques estan supervisades pel correu designat, que controla igualment la il·luminació i les condicions especials que poden requerir algunes de les peces.

Adequació de la instal·lació d'exposició i d’emmagatzematge

Revisió setmanal de les peces exposades, i especialment dels objectes que estan fora de les vitrines, com són els mobles i els elements de l'edifici: soleres, daurats, estucs, frescs, etc.

Els magatzems es troben separats segons les matèries i la tipologia de les peces:

• Taulelloteca. Situada en el soterrani, es tracta d'un ampli espai en què els panells de taulells ja tractats i instal·lats en autoportants es troben suspesos en les reixetes “ad hoc” de les pròpies pintes.
• Magatzem de mobles. Aquests magatzems són exclusius per als mobles de qualitat que es troben degudament agrupats en baldes i estan tractats contra xilòfags.
• Magatzem d'indumentària. La indumentària i els complements (ombrel·les, barrets, etc.) es troben localitzats en un magatzem fet expressament, amb planers, pintes mòbils amb penjadors, etc.
• Magatzem de pintura i arts gràfiques. La pintura està penjada en pintes. Els gravats i dibuixos es conserven en planers.
• Magatzem de ceràmica. Ocupa tres plantes proveïdes de baldes per a emmagatzemar les peces ceràmiques i altres materials no sensibles.

Restauració

Instal·lacions i equipaments

El Laboratori de restauració del Museu Nacional de Ceràmica ocupa un espai d'uns 111 m2 distribuïts en dues sales situades en la tercera planta del palau de Dosaigües; rep llum natural i disposa d'una infraestructura i d’un equipament actualitzats.

Funcions

Els objectius del Laboratori són la conservació i la restauració de les col·leccions del museu, per a la qual cosa desenvolupa les funcions següents:

• Restauració-conservació de les col·leccions de ceràmica del museu
• Gestió del Laboratori
• Gestió de restauració-conservació d'altres col·leccions del museu com ara pintura, documents gràfics, tèxtils, etc.
• Redacció d'informes de conservació
• Redacció de plecs de condicions tècniques amb vista a la contractació de projectes concrets de restauració
• Correu en exposicions temporals en què participa el museu
• Peritatge de danys patits per les col·leccions en trànsit
• Planificació de programes i projectes
• Disseny, desenvolupament i aplicació de materials nous i tècniques enginyoses per a la resolució de problemes que plantegen els muntatges, la reintegració i la conservació de les col·leccions ceràmiques.

El Museu restaura. Intervenció al sostres de l’avantcambra

D’octubre a desembre de 2018 es procedí a restaurar el llenç que decora el sostre de l’avantcambra del palau de Dosaigües. Aquesta obra anomenada “La Nit” representa a Selene, la lluna, i fou pintada per José Brel al marc de la reforma portada a terme pel VII marqués de Dosaigües a mitjanies del segle XIX.

“La Nit” no és una pintura mural. Es tracta d’una pintura sobre llenç que l’artista uní posteriorment al sostre mitjançant un adhesiu, tècnica coneguda amb el terme francès “marouflage”.

Aquest sistema de fixació al sostre ha causat constants problemes de conservació. La interacció entre el suport tèxtil, flexible, i la rigidesa del mur, dóna lloc a una adhesió deficient entre els estrats que composen la pintura: preparació, capa pictòrica i envernissat de protecció.

Els problemes d’adhesió també es poden donar entre el llenç i el mur, causant bombaments. Aquest problema fou una constant que es va tallar amb la restauració prèvia a la reobertura del Museu el 1998.

No obstant això, avui, s’observen greus alçaments per tota la superfície de l’obra; abundants clivells i fins i tot pèrdues puntuals de recobriments, deixant el llenç vist. A més, les motllures de fusta que envolten el llenç es troben separades del sostre a diversos punts, amb l’amenaça de caure i fracturar-se.

Per tal d’evitar que es produeixen noves pèrdues i detenir el procés de deteriorament, el departament de conservació i restauració del museu ha proposat, amb la col·laboració de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), un tractament urgent de consolidació i fixació dels estrats pictòrics.

Cartell

Informació sobre la restauració:

Castellà

Valencià

Anglès

Nota de premsa