Retrat de Carolina Terán i Clark, Bernardo Ferrándiz

N.º inv.: CE4/00262

Aquest oli sobre llenç del 1870 és un retrat en bust de l'esposa del pintor, Carolina Terán i Clark. Ferrandis l'ha representada sobre fons fosc i està abillada amb una mantellina d'encaix lligada a l'altura del pit per una agulla de pit en forma de peix. Du també un tocat del qual pengen joies en forma de llàgrima sobre el front. Està coberta amb un xal de colors. El fons neutre i la senzillesa de la composició dirigixen l'atenció cap al rostre de la retratada i la seua mirada, que el pintor ha captat amb mestratge.

Bernat Ferrandis (1835-1885) va nàixer a València, on es va formar a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. El 1855 va viatjar a Madrid per a estudiar amb Federico de Madrazo, i es va donar a conèixer amb pintures religioses i retrats. Més tard, es va traslladar a París, on va estudiar a l’École Impériale et Spéciale de Dessin sota la direcció de Duret. Ferrandis va començar a pintar obres de caràcter costumista, que van adquirir un cert prestigi tant en la seua ciutat natal com a París. Gràcies a això va obtindre, l’any 1863, una beca de la Diputació de València per a estudiar a l'estranger. El 1864 va presentar al saló “El tribunal de les aigües” adquirit per Napoleó III i actualment al Museu de Bordeaux. Davant l'èxit del quadre, el pintor va fer una còpia per a la Diputació de València. El 1868 es va traslladar a Màlaga per a ocupar una càtedra a l'Escola de Belles Arts.

Peça no exposada.