El miracle de les aigües, Rafael Esteve i Vilella

N.º inv.: CE4/04086

Aquesta estampa s'ha fet amb la tècnica de la talla dolça, és a dir, treballant la planxa de coure amb burí. Reproduïx el quadre de Murillo (1617-1682) “Moisés davant la roca d’Horeb”, que es conserva a l'Hospital de la Caritat de Sevilla. La pintura va ser dibuixada i gravada per Rafael Esteve i Vilella, estampada per Sauvé a París, i editada per Rittner & Goupil, també de París. Es va finalitzar l’any 1839.

La pintura de Murillo forma part d'un conjunt decoratiu fet per a la confraria de la Germandat de la Caritat de Sevilla entre els anys 1658 i 1670. Les dues composicions més importants d'aquest conjunt són “Moisés davant la roca d’Horeb” i “La multiplicació dels pans i els peixos”. L'escena representa l'episodi en què Moisés, mentre guia en el desert el seu poble que mor de set, ferix la roca d’Horeb i, amb un colp de la vara miraculosa, brolla l'aigua. Moisés creua les mans i dóna gràcies a Déu. A la seua esquerra té el seu germà Aarón. Al voltant d'ells, la multitud es precipita per a beure l'aigua viva.

Rafael Esteve i Vilella (1772-1847) és un gravador valencià format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i posteriorment a l'Acadèmia madrilenya. Sota el regnat de Carles IV, va col·laborar en els treballs de la Reial Calcografia. El 1799 va ser nomenat gravador de cambra.

Esteve va tardar 11 anys a realitzar aquest gravat. Es considera l'obra mestra de la talla dolça del segle XIX espanyol, i va contribuir considerablement a difondre la pintura de Murillo. Va tindre una gran ressonància internacional a Anglaterra i França, i va obtindre, de la mà del rei Lluís Felip, la medalla d'or de primera classe a l'Exposició de Belles Arts de París de 1839.

Peça no exposada.