N.º inv.: CE4/00345 y CE4/00346
Flanquejant l'entrada del café valencià El León de Oro es trobava aquest oli sobre tela del pintor Emili Sala (1850-1910), que representa una al·legoria de la primavera, que fa parella amb el llenç anàleg que representava “La tardor”. Es tracta d'un llenç especialment interessant, ja que Emili Sala hi demostra una clara influència de la pintura preciosista de Fortuny, i suposa un exemple molt primerenc de la fascinació per la llum de molts artistes valencians, de la qual Joaquim Sorolla és el principal exponent. El llenç representa una bella xica passejant pel camp mentre s'entreté arreplegant flors. La jove, amb gest dolç, dirigix directament la mirada a l'espectador i és un bon exemple de la visió amable i suau de la feminitat per la qual generalment es va decantar Emili Sala en les seues obres.
“La tardor” representa igualment una bella xica enmig d'un jardí, amb arbres fruiters i roserars. La jove dirigix directament la mirada a l'espectador però és encegada pel potent sol i es veu obligada a protegir-se els ulls amb la mà. Aquest gest és un recurs emprat per Joaquim Sorolla en moltes de les seues obres, i que va poder aprendre a través de la contemplació d'aquesta obra de Sala, ja que Sorolla freqüentava El León de Oro, lloc on es podia contemplar aquest llenç.
El Museu Nacional de Ceràmica conserva quatre llenços d'Ignasi Pinazo que decoraven també el café El León de Oro. Estan exposats en la Sala Pinazo.
Peces exposades en el Fumoir, primera planta.