Lucrecia Bori, Ignacio Pinazo Martínez

N.º inv.: CE3/00571

Aquest bust representa Lucrècia Borja i González de Riancho (València, 1887 - Nova York, 1960), soprano valenciana de gran fama que va canviar el primer cognom pel més italianitzant, Bori. Després del seu debut el 1908 al Teatre Adriano a Roma, dos anys més tard va aparéixer a l'Òpera de París com “Manon” de Puccini, obra que li va servir també per a presentar-se, el 1910, al Metropolitan de Nova York, de la qual va ser figura indiscutible. En aquell interval s'havia consagrat com a Octavian del “Der Rosenkavalier” a la Scala, i al Colón de Buenos Aires. Des de l’èxit que va tindre a Nova York no va deixar de cantar successivament fins a l’any 1936, excepte en el període 1916-1920, a causa d'una afecció laríngia.

En aquest bust, amb el cap girat cap a la dreta, es desprén un aire aristocràtic d'elegància, molt propi de la seua posa de gran diva. Alhora remet a la sensibilitat i al lirisme dels personatges que va interpretar durant la seua carrera com a cantant.

Fill del pintor Ignasi Pinazo, Ignasi Pinazo i Martínez (1883-1970) es va formar molt jove a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1900, va marxar a Madrid per a formar-se com a escultor al taller de Marià Benlliure. El 1904 va rebre una beca de la Diputació de València per a estudiar a Roma. Va ser professor de dibuix a l'Escola Normal d'Albacete, tasca que compaginava amb l'escultura. Va rebre la medalla d'or del Certamen Nacional de Belles Arts per la seua obra “L'enigma” (1948). Va ser nomenat acadèmic a l'Acadèmia de Sant Carles de València el 1969.

Peça exposada a la Sala Pinazo, primera planta.