N.º inv.: CE3/00558
Aquesta escultura de bronze que representa un xiquet de cos sencer es titula “Faune”, encara que no hi trobem els atributs característics d'aquests éssers mitològics. Els faunes eren genis del bosc, meitat cabra, meitat home, i amb banyes. El terme troba el seu origen en el déu Faune, déu dels camps i pastors, i divinitat oracular i profètica. Ací sembla que el tema mitològic desapareix davant de l'estudi del nu que fa l'escultor.
Francesc Marco i Díaz-Pintado (1887-1980) es va formar a l'Escola d'Artesans i a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Va exercir com a professor durant 17 anys a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de Sevilla. Destaquen de la seua obra els nombrosos monuments públics dedicats a personatges del món de les arts o de la política: el pintor Muñoz i Degrain, l'escultor Josep Capuz o el rei Alfons XIII. També va fer fonts, com la Font de les Confidències, adquirida per Sorolla, i que actualment es troba al museu de Madrid dedicat al pintor. Va rebre també encàrrecs d'imatges religioses per part de confraries i germandats. Aguilera Cerni situa Marco i Díaz-Pintado en els seguidors del classicisme dins del panorama de l'escultura valenciana de la primera meitat del segle XX. L'estil academicista de sòlida formació tècnica corresponia al gust oficial.
El museu conserva també, entre altres obres, un Crist de la Set i un bust de la dona de l'escultor, Amparo Galián Sanchis, que donen fe de la relació d'amistat unia González i Martí amb l'escultor.
Peça exposada en la Sala Pompeiana, primera planta.