Un dels majors orgulls del Museu Nacional de Ceràmica és l'arrelament que té en la societat valenciana, i fruit d’això són les múltiples donacions que ha rebut. Cal assenyalar que, per part del centre, es procura sempre completar les col·leccions en què hi ha buits, o tindre representacions de ceràmica d'altres zones espanyoles, a més de la valenciana.
El fons constitucional del museu és la col·lecció de ceràmica, part del mobiliari i altres béns del fundador. Durant els anys en què Manuel González i Martí va estar al capdavant del museu va iniciar una àmplia tasca de captació d'obres mitjançant donacions, llegats o dipòsits, però no es va limitar a recopilar obres ceràmiques, sinó que també va abastar camps com la indumentària, la pintura, la bibliofília, les arts gràfiques, l'escultura, el moble, etc. Per aquest motiu, el 9 d'octubre de 1969, segons el Decret 2.517/1969, es va adoptar el nom de Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries.