Las soluciones técnicas en materia hidráulica

Las nivelaciones técnicas

La protección física de los partidores mediante elementos arquitectónicos estaba acompañada de una definición por escrito de la porción de agua que debía recibir cada parte implicada. Para garantizar su complimiento, era fundamental que el partidor estuviera bien nivelado. Para ello, en la edad media se solía contar con reputados maestros canteros llamados niveladores.

Precisamente, en 1511 se conoce la presencia de Miquel de Maganya en Potries, uno de los miembros del gremio de canteros de la ciudad de València formado por Pere Comte, que más está siendo documentado en los ríos valencianos durante dicho periodo, además de participar en construcciones tan impresionantes como el Hospital General y la Obra Nova de la Catedral de València.

Las nivelaciones en el siglo XVIII, pasaron a realizarse por parte de matemáticos. En este sentido, cabe destacar dos estudios técnicos realizados sobre la Casa Clara en mayo de 1688, custodiados bajo las signaturas: GANDIA,C.1,D.80-81.

Sendos informes fueron realizados por el matemático Juan Bautista Corachán, que defendía los intereses de Gandía, y por un personaje menos conocido que firmó como M. Juan Aparicio, quien resguardaba a los vecinos de Oliva.

De nuevo nos encontramos ante la presencia en Potries de un personaje relevante, puesto que Juan Bautista Corachán fue un «novatore» que llegaría a ser catedrático de matemáticas de la Universidad de Valencia en 1696. Antes de ello, el doctor estuvo muy relacionado con este tipo de asuntos hidráulicos, puesto que escribió un tratado de hidrometría y fue asesor de la fábrica de «Murs i Valls» destinada a la gestión de las obras del río Turia en la ciudad de Valencia.

Por tanto, estamos ante dos documentos que constituyen un espléndido ejemplo de cómo se realizan las nivelaciones de aguas en el siglo XVII por parte de expertos matemáticos procedentes del ámbito académico.

Pero lo que les da más valor es que están acompañados por los dibujos originales efectuados por dichos eruditos. En este sentido, nos encontramos seguramente ante los elementos gráficos más antiguos referentes a la Casa Clara, los cuales nos muestran como ésta se ha conservado prácticamente de la misma manera en sus aspectos estructurales durante al menos, los últimos tres siglos.

LES ANIVELLACIONS TÈCNIQUES

La protecció física dels partidors mitjançant elements arquitectònics estava acompanyada d' una definició per escrit de la porció d'aigua que havia de rebre cada part implicada. Per garantir el seu compliment, era fonamental que el partidor estigués ben anivellat. Per a tal objectiu, a l'edat mitjana se solia comptar amb reputats mestres pedrapiquers anomenats anivelladors.

Precisament, en 1511 es coneix la presència de Miquel de Maganya a Potries, un dels membres del gremi de pedrapiquers de la ciutat de València format per Pere Comte, que més està sent documentat en els rius valencians durant aquest període, a més de participar en construccions tan impressionants com l'Hospital General i l'Obra Nova de la Catedral de València.

Els anivellaments al segle XVIII, van passar a realitzar-se per part de matemàtics. En aquest sentit, cal destacar dos estudis tècnics realitzats sobre la Casa Clara al maig de 1688, custodiats sota les signatures: GANDIA,C.1,D.80-81.

Ambdos informes van ser realitzats pel matemàtic Joan Baptista Corachán, que defensava els interessos de Gandia, i per un personatge menys conegut que va signar com a M. Juan Aparicio, qui resguardava als veïns d'Oliva.

De nou ens trobem davant la presència a Potries d'un personatge rellevant, ja que Joan Baptista Corachán fou un «novatore» que arribaria a ser catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València el 1696. Abans d'això, el doctor va estar molt relacionat amb aquest tipus d'assumptes hidràulics, ja que va escriure un tractat d'hidrometria i va ser assessor de la fàbrica de «Murs i Valls» destinada a la gestió de les obres del riu Túria a la ciutat de València.

Per tant, estem davant de dos documents que constitueixen un esplèndid exemple de com es realitzen els anivellaments d'aigües al segle XVII per part d' experts matemàtics procedents de l'àmbit acadèmic.

Però el que els dona més valor és que estan acompanyats pels dibuixos originals efectuats pels esmentats erudits. En aquest sentit, ens trobem segurament davant els elements gràfics més antics referents a la Casa Clara, els quals ens mostren com aquesta s' ha conservat pràcticament de la mateixa manera en els seus aspectes estructurals durant almenys, els darrers tres segles.

Subir