La concordia de 1511
Una de las características más relevantes de la gestión hidráulica es su potencial conflictivo, de tal manera que, en muchas ocasiones, era fundamental llegar a acuerdos para evitar los males materiales y los elevados costes en los procesos judiciales. En este sentido una de las fórmulas más destacadas fueron las CONCORDIAS entre las partes enfrentadas.
Para el caso de la comarca de la Safor, el principal acuerdo de aguas entre los principales señoríos no llegó hasta el año 1511, llegándose a considerar como una “carta magna” sobre el riego del Serpis. Su contenido, es muy conocido por sus casi cinco siglos de vigencia legal, y ha marcado para siempre el porvenir económico de toda la comarca.
Más allá de los acuerdos institucionales para sancionar las alteraciones en la distribución de agua, y asentar por escrito las costumbres tradicionales, uno de los hitos de la concordia de 1511 estuvo en el lugar de Potries y significó un hito arquitectónico.
Uno de los pergaminos originales, entregado a una de las partes, está custodiado en el Archivo Histórico de la Nobleza bajo la signatura OSUNA,CP.121,D.15, el cual tenemos la oportunidad de ver aquí expuesto. Otras copias, en formato papel, pueden encontrarse en el Archivo del Reino de Valencia y en el Archivo Histórico de Gandía.
LA CONCÒRDIA DE 1511
Una de les característiques més rellevants de la gestió hidràulica és el seu potencial conflictiu, de tal manera que, en moltes ocasions, era fonamental arribar a acords per evitar els mals materials i els elevats costos en els processos judicials. En aquest sentit una de les fórmules més destacades foren les CONCÒRDIES entre les parts enfrontades.
Per al cas de la comarca de la Safor, el principal acord d'aigües es signà l'any 1511. Aquest text és considerat una "carta magna" sobre el reg del Serpis i el seu contingut ha tingut una vigència legal de quasi cinc segles, de tal manera que ha marcà per a sempre el pervenir econòmic de tota la comarca.
Més enllà dels acords institucionals per sancionar les alteracions en la distribució d' aigua, i assentar per escrit els costums tradicionals, una de les fites de la concòrdia de 1511 va estar al lloc de Potries i va significar una fita arquitectònica.
Un dels pergamins originals, lliurat a una de les parts, està custodiat a l'Arxiu Històric de la Noblesa sota la signatura OSUNA,CP.121,D.15, el qual tenim l'oportunitat de veure ací exposat. Altres còpies, en format paper, poden trobar-se en l'Arxiu del Regne de València i en l'Arxiu Històric de Gandia.
La casa Clara y la casa Fosca
La gran innovación de la concordia de 1511 fue, sin duda, la edificación de unas casitas sobre el segundo y tercer partidor. Estas dos edificaciones eran llamadas Casa Clara y Casa Fosca, como referencia a la existencia o no de una cubierta.
Ítem, és més pactat e concordat entre les dites parts que en cascú dels dits partidors sia feta una casa, en la qual hi haja una porta ab dues claus, de diverses tancadures, la una de les quals tinga la vila de Oliva e cequier de aquella e l’altra, la vila de Gandia e cequier de aquella
En la llamada Casa Fosca, las aguas del río Serpis se separan 13 filas del río que van a la acequia de Rebollet, para regar los términos municipales de la Font d’en Carròs, Potries y Oliva. Unos metros más abajo, en la llamada Casa Clara, de divide el caudal de las 35 filas restantes de tal manera que 13,5 van a la acequia de Gandía, que riega los términos municipales de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard y Almoines,
Además, estas infraestructuras estaban protegidas con unas rejas de hierro que impidieran entrar a las personas no autorizadas para manipular los partidores. Además, estaban dotadas de puertas cerradas con dos llaves guardadas por la villa de Oliva, o su acequiero, la primera, y por la villa de Gandía y su acequiero, la segunda.
Estas dos casitas, situadas estratégicamente en el término municipal de Potries son, seguramente, uno de los ejemplos más antiguos documentados hasta la fecha en el uso de casitas sobre partidores del territorio valenciano. Por lo tanto, dicha transformación podría enmarcase dentro de los grandes cambios que se fueron experimentando en la fortificación de los elementos hidráulicos situados dentro de los ríos valencianos en la transición de los siglos XV y XVI, a caballo de los grandes avances constructivos desarrollados en el tardo gótico aplicados a los azudes y las acequias (Pardo Nàcher 2023).
LA CASA CLARA I LA CASA FOSCA
La gran innovació de la concòrdia de 1511 fou, sens dubte, l'edificació d'unes casetes sobre el segon i tercer partidor. Aquestes dues edificacions eren anomenades Casa Clara i Casa Fosca, com a referència a l' existència o no d' una coberta.
Ítem, és més pactat e concordat entre les dites parts que en cascú dels dits partidors sia feta una casa, en la qual hi haja una porta ab dues claus, de diverses tancadures, la una de les quals tinga la vila de Oliva e cequier de aquella e l’altra, la vila de Gandia e cequier de aquella
A l'anomenada Casa Fosca, les aigües del riu Serpis se separen 13 files del riu que van a la séquia de Rebollet, per regar els termes municipals de la Font d' en Carròs, Potries i Oliva. Uns metres més avall, en l'anomenada Casa Clara, de divideix el cabal de les 35 files restants de tal manera que 13,5 van a la séquia de Gandia, que rega els termes municipals de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard i Almoines.
Aquests partidors estaven protegits amb unes reixes de ferro que impedien entrar a les persones no autoritzades per manipular-los. A més, estaven dotades de portes tancades amb dues claus guardades per la vila d'Oliva, o el seu sequier, la primera, i per la vila de Gandia i el seu sequier, la segona.
Aquestes dues casetes, situades estratègicament en el terme municipal de Potries són, segurament, un dels exemples més antics documentats fins a la data en l'ús de casetes sobre partidors del territori valencià. Per tant, aquesta transformació podria emmarcar-se dins dels grans canvis que es van anar experimentant en la fortificació dels elements hidràulics situats dins dels rius valencians en la transició dels segles XV i XVI, a cavall dels grans avanços constructius desenvolupats en el tardo gòtic aplicats als assuts i les séquies.
Casa Clara
Casa Fosca