El Camí Francès

El Camí Francès, a més de ser l'itinerari més conegut i transitat de tots, va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1993.

El Camí Francès no es constitueix definitivament fins al segle XI amb Sanç III de Navarra. Al viatge jalonat per les relíquies i cossos de sants es va superposar la imaginació èpica: l'apòstol sant Jaume s'apareix en somnis a Carlemany, li explica el sentit de la via làctia com a clau per a trobar el seu sepulcre i el convida a alliberar-lo per a rescatar Espanya del domini islàmic. El camí confirmava així la gesta, atribuïda a Carlemany i a Roldan, que li donaria naixença i que la realitat contemporània avalaria per la seva banda: la presència de colons i burgesos francs i barons aquitans i borgonyesos per a la Reconquesta. Del resultat d'aquestes mistificacions va sorgir el Camí Francès.

En el transcurs del segle XI, l'afluència de pelegrins es va intensificar i va començar la tasca organitzativa dels reis per a facilitar-ne la circulació. La Bula Regis Aeterni, concedida pel papa Alexandre III, no només confirmava els privilegis concedits juntament amb l'obtenció de la indulgència plenària, sinó que contribuí a que el Camí Francès es configurés com a ruta principal cap a Santiago de Compostel•la.

Aquest camí es va concebre com un espai de culte que va integrar també un espai cultural, un art propi del Camí de Sant Jaume. A més, es va transformar en un eix comercial important i una via de difusió del coneixement: tot el que es digués, prediqués, contés, esculpís o pintés al llarg del camí arribava a molta més gent i llocs.