El Camí Catalanoaragonès

El Camí Catalanoaragonès sorgeix per a canalitzar el trànsit cap a Santiago de Compostel•la dels pelegrins que provenien de Llenguadoc (sud-est de França) i d'Itàlia, que preferien entrar a la Península a través de Sant Pere de Rodes i la Jonquera.

Aquests pelegrins no sempre triaven la ruta més senzilla i més curta. En moltes ocasions triaven rutes més llargues per a visitar monestirs de renom i venerar les imatges o relíquies que s'hi albergaven. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de sant Narcís i a Barcelona molts anaven a resar a la tomba de santa Eulàlia. La fama que van adquirir els monestirs de Sant Pere de Rodes, Poblet i Sant Cugat va ser decisiva a l'hora de configurar aquest itinerari.

L'any 959 l'abat Cesari va ser un dels primers pelegrins de qui se sap que va viatjar a Santiago des del monestir de Santa Cecília a Montserrat. A partir d'aquesta data, hi ha registres i testimonis de nombrosos pelegrins en els arxius de Sant Pere de Rodes, Vic, Sant Cugat i Lleida (que va arribar a tenir set hospitals), que demostren que es va constituir una ruta alternativa del Camí. Un cop a Lleida, els pelegrins partien cap a Fraga, Saragossa i Logronyo, on enllaçaven amb el Camí Francès, que travessava el territori aragonès, en aquella època sota domini musulmà.