El 28 de març de 1942 va morir en Alicante Miguel Hernandez, poeta, escriptor i autor de teatre espanyol, pertanyent a la generació literària del 36, però molt vinculat també a la Generació del 27. La temàtica del món taurí és un dels motius que més es repeteix, durant tota l'obra de Miguel Hernández, com una obsessió metafòrica que mai li abandona. En 1934 va col·laborar amb José María de Cossio, escrivint biografies de matadors per a l'obra enciclopèdica: "Els Toros". El seu amic, Carlos Fenol, compte que era tan aficionat a la tauromàquia que una ocasió es va tirar al rodo com a espontani, arribant a ser detingut i empresonat.
La petjada taurina està present en moltes de les seves obres, com en el sonet “Como el toro he nascut per al dol”, “Perito en llunes”, textos com “Elegía mitjana del toro” o les peces teatrals “Quién t'ha vist i qui et veu i ombra del que eres” o “El torero més valent”.
Per commemorar el 80 aniversari de la mort del poeta, reproduïm un dels seus poemes més reconeguts relacionat amb la tauromàquia:
“Como el toro he nascut per al dol” (Poemario: “El rac que no cessa”)
Como el toro he nascut per al dolSalto de líneai el dolor, com el toro estic marcatSalto de líneaper un ferro infernal en el costatSalto de líneai per home en l'engonal amb un fruit.
Como el toro ho troba diminutSalto de líneatot el meu cor desmesurat,Salto de líneai del rostre del petó enamorat,Salto de líneacom el toro al teu amor l'hi disputo.
Como el toro em creixo en el càstig,Salto de líneala llengua en cor tinc banyadaSalto de líneai porto al coll un vendaval sonor.
Como el toro et segueixo i et persegueixo,Salto de líneai deixes el meu desig en una espasa,Salto de líneacom el toro burlat, com el toro.
Miguel Hernández