Règims especials de protecció del Patrimoni Històric

La Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, en els títols V, VI i VII, recull una sèrie de categories a partir de les quals es desenvolupen normes de protecció concretes.

• Patrimoni ArqueològicSalto de líneaL'article 40 de la Llei de patrimoni històric assenyala que formen part d'aquest Patrimoni els béns mobles o immobles susceptibles de ser estudiats amb metodologia arqueològica, hagin estat o no extrets i tant si es troben a la superfície o al subsòl, al mar territorial o a la plataforma continental. De la mateixa manera, formen part d'aquest Patrimoni els elements geològics i paleontològics relacionats amb la història de l'home i els seus orígens i antecedents. Salto de líneaFinalment la Llei estableix clarament que les actuacions en jaciments arqueològics poden ser o bé excavacions o bé prospeccions, i que han de ser autoritzades degudament per l'Administració competent. Així mateix, estableix que tots els béns que siguin descoberts són de domini públic, és a dir, que se'n prohibeix taxativament la comercialització.
• Patrimoni EtnogràficSalto de líneaEn aquest apartat s'inclouen els coneixements i activitats que són o han estat expressió rellevant de la cultura tradicional del poble espanyol en l'aspecte material, social o espiritual. A més, s'estableix una protecció especial per a aquells que es trobin en perill de desaparició, i s'assenyala que, en aquest cas, l'Administració competent adopta les mesures per a l'estudi i documentació científica d'aquests béns mobles, immobles o immaterials.
• Inventari de béns mobles de l'Església catòlicaSalto de líneaÉs indispensable fer referència a la protecció jurídica dels béns mobles de l'Església catòlica, ja que aquesta té la immensa majoria dels béns del Patrimoni Històric Espanyol a mans privades. Salto de líneaLa Llei de patrimoni històric, a l'article 28, estableix que "els béns mobles declarats d'Interès Cultural i els inclosos a l'Inventari General que estiguin en possessió d'institucions eclesiàstiques no es poden transmetre a particulars ni a entitats mercantils". A més, a la disposició transitòria cinquena establia un mandat del legislador a les administracions públiques competents, que en aquest cas són les comunitats autònomes, perquè es portés a terme l'inventari del béns mobles de l'Església. Aquestes campanyes anuals de catalogació es financen des de 1986 a través d'un conveni entre el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i les comunitats autònomes. En una segona fase, les comunitats autònomes han de seleccionar quins béns es protegeixen jurídicament i en quina categoria, Registre de Béns d'Interès Cultural o Inventari General de Béns Mobles.
• Patrimoni DocumentalSalto de líneaEl concepte de document engloba tota expressió en llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol tipus de suport material inclosos els suports informàtics. La Llei de patrimoni històric estableix la realització del Cens de Patrimoni Documental, que s'elabora a través de convenis de col·laboració entre el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i les comunitats autònomes i que inclou:
  • Els documents generats, conservats o reunits per qualsevol organisme o entitat de caràcter públic, així com el relacionats amb la gestió dels serveis esmentats.
  • Els documents amb una antiguitat superior als quaranta anys generats, conservats o reunits per les entitats i associacions de caràcter polític, sindical o religiós i per les entitats, fundacions i associacions culturals i educatives de caràcter privat.
  • Els documents amb una antiguitat superior a cent anys generats, conservats o reunits per entitats particulars o persones físiques.
• Patrimoni Bibliogràfic Salto de líneaFormen part d'aquest Patrimoni, segons l'article 50 de la Llei de patrimoni històric:
  • Les biblioteques i col·leccions bibliogràfiques de titularitat pública i les obres literàries, històriques, científiques o artístiques de caràcter unitari o seriat, en escriptura manuscrita o impresa, de la qual no consti l'existència d'almenys tres exemplars a les biblioteques o serveis públics.
  • Les obres literàries, científiques o artístiques de caràcter unitari o seriat, en escriptura manuscrita o impresa, de la que no consti l'existència d'almenys tres exemplars en biblioteques o serveis públics.
  • Els exemplars productes de pel·lícules cinematogràfiques, materials audiovisuals i altres similars, independentment del seu suport material, dels quals constin almenys tres exemplars en els serveis públics o un en el cas de pel·lícules cinematogràfiques.
  Salto de líneaEn aquest cas s'estableix l'obligació de dur a terme un catàleg col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic que es faci, de la mateixa manera que el Patrimoni Documental, a través de convenis de col·laboració del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb les comunitats autònomes.