Sardo

Castéddu / Cagliari

Introducció

El sard és una llengua romànica que va sorgir com a evolució del llatí vulgar parlat a l'illa de Sardenya. Aquesta compta amb una gramàtica pròpia allunyada tant de l'italià com de les llengües ibèriques (castellà i català) amb les quals ha entrat en contacte des de l'Edat Mitjana, podent ser un testimoni arcaic del llatí parlat al nord d'Àfrica.

Actualment el sard compta amb parlants a la majoria de l'illa excepte en parts de les regions de Gallura, Anglona i Sassari. Sardenya compta també amb altres comunitats lingüístiques, com el cors, que es practica a la Maddalena, el genovès, que es registra a Carloforte i Calasetta, així com una variant del català, parlat a la ciutat d'Alguer.

No obstant això, la llengua majoritària de l'illa és l'italià, el qual ha propiciat una disminució progressiva en el nom de parlants del sard. S'estima que, en l'actualitat, poc més de la meitat de la població el parla, tot i que la majoria dels parlants hi tenen competència passiva.

L'estat italià, amb la llei n. 492/1999, reconeix el sard com una llengua minoritària que s'ha de protegir i que es pot ensenyar a les escoles públiques. La Regió Autònoma de Sardenya també compta amb lleis específiques per a la posada en valor de la llengua sarda com la Llei Regional de 3 de juliol de 2018, n. 22. Malgrat això, el sard encara no compta amb una normativa oficial, sinó només amb un estàndard experimental anomenat "llengua sarda comuna" que, malgrat això, no tots reconeixen. De fet, tot i que el sard es va emprar oficialment fins a principis del segle XV, avui dia es divideix en dues grans varietats anomenades "logudorese" al centre-nord i "campidanese" al centre-sud. En l'actualitat el seu ús encara no està regulat per cap institució regional reconeguda i aquesta situació impedeix introduir el seu ensenyament a l'escola.

El sard als Arxius Estatals

Aquí s'esmenten alguns dels fons dels Arxius Estatals on es poden localitzar documents abundants en aquest idioma:

Archivo Histórico de la Nobleza

  • Estats sardos del comtat d'Oliva Nova finestra: Agrupació documental integrada en el subfons del ducat de Gandia, que al seu torn forma part del fons del ducat d'Osuna. Comprèn els territoris sards que van ser atorgats per Alfons V d' Aragó a Bernat de Centelles el 1421, tot i que la seva configuració definitiva arribaria el 1478, essent aquests: el ducat de Montaguado, el principat d' Anglona, el marquesat de Márguine, el comtat d' Òssil i la baronia de Coguinas.
  • Estats sards dels Maça de Lizana. Agrupació documental integrada al subfons del ducat de Mandas i Villanueva Nova finestra, pertanyent al ducat de Béjar, que al seu torn forma part del fons del ducat d'Osuna.
  • Marquesat de Quirra Nova finestra: Subfons integrat en la documentació del comtat de Cervelló, que al seu torn forma part del fons del ducat de Fernán Núñez.
  • Marquesat de Villasor Nova finestra: Agrupació documental integrada al fons de Santa Cruz.

Arxiu de la Corona d'Aragó

Cartas Reials Diplomàtiques Nova finestra: Aquesta sèrie inclou la documentació solta en paper de la Reial Cancelleria, i s'hi inclouen alguna de cartes procedents de Sardenya.

Archivo General de Simancas

  • El fons de Consell d'Estat, conté una secció anomenada Negociació de Sardenya i Turíngia (s. XVIII, 5273-5367), podent destacar també la secció Negociació de Gènova Nova finestra.
  • Al fons de la Comissaria de Creuada, hi ha una secció anomenada Creuada de Cerdeña Nova finestra (s. XVII-XVIII, lleig CRU,423).
  • Finalment, cal destacar també alguns documents que poden estar en el fons de Guerra i Marina i en la col·lecció Patronat Reial Nova finestra.

Archivo Histórico Nacional

Recursos per a la recerca

Bibliografía general

  • Italo Bussa (2009): "La documentació sobre els estats sards d'Oliva", Cabdells, VI, pp.9-81.
  • Diccionario Etimológico Sardo de Max Leopold Wagner.

Diccionaris en línia

Ditzionariu in línia de sa limba i de sa cultura sarda.

Normativa

Línea horizontal

Assessorament prestat pels professors Mauro Maxia, Giulia Murgia i Salvatore Pinna.

Subir