Llatí

Introducció

El llatí és un idioma indoeuropeu procedent del Laci, la regió del centre d'Itàlia on es troba la ciutat de Roma. L'expansió militar de l'Imperi Romà i l'aculturació de les poblacions sotmeses a ell va imposar el seu ús en un vast territori del sud d'Europa. Allà va evolucionar, amb el pas dels segles, cap a les llengües de la família “romànica” o “romanç”, com són el castellà o espanyol, el català o valencià, el gallec, el francès, el portuguès, l'italià o el romanès, entre d'altres. A més, tant l'Església Catòlica com les elits intel·lectuals occidentals van mantenir el seu ús fins a èpoques recents en registres formals, normalment escrits, i milers d'estudiants la segueixen estudiant com a llengua clàssica.

El llatí és la matriu de totes les llengües d'Espanya, llevat del basc (i fins i tot aquest n'ha pres també un immens cabal lèxic). Malgrat això, té nombrosos trets lingüístics (declinació de paraules, temps verbals passius, ordre de les oracions) que fan difícil la seva comprensió per qui manca d'una formació específica.

El llatí en els Arxius Estatals

Aquesta llengua predomina en els documents més antics dels Arxius Estatals. Al voltant del segle XIII va començar a donar pas als diferents romanços peninsulars, i des d'aleshores el seu ús va dependre de factors diversos, com són la cultura escrita de cada territori, la formalitat de l'acte o les institucions i persones involucrades. De manera general, pot afirmar-se que la Corona de Castella i Lleó va abandonar el llatí abans que la d'Aragó, els diplomes solemnes ho van fer abans que els ordinaris, i la documentació laica abans que l'eclesiàstica. Fins al segle XVIII la seva utilització va seguir sent habitual.

Aquí s'esmenten alguns dels fons o agrupacions de fons dels Arxius Estatals on poden localitzar-se documents abundants en llatí.

Archivo Histórico Nacional

• Col·lecció de còdexs i cartularis Aquesta sèrie factícia reuneix molts dels llibres més vistosos i voluminosos de l'arxiu, procedents en bona mesura de la secció de Clergat. Entre ells, es troba una nodrida col·lecció de cartularis monàstics, còdexs litúrgics i alguns dels escassos documents hispans anteriors a la conquesta islàmica.
• Clergat regular La major part de la documentació anterior al salt del llatí al romanç procedeix dels arxius de monestirs. Com a resultat de les desamortitzacions vuitcentistes, molts d'aquests fons, incloent-hi milers de pergamins originals, es van agrupar en la secció de Clergat.

Arxiu de la Corona d'Aragó

• Còdexs de Santa Maria de Ripoll La biblioteca es va salvar de l'incendi del monestir en 1835 i va ingressar en aquest arxiu gràcies a l'acció de Pròsper de Bofarull i Mascaró. Compta amb un notable conjunt de còdexs científics i literaris dels segles X i XI, així com bastants manuscrits miniats.
• Butlles El llatí ha estat la llengua predominant en tots els diplomes expedits per la Santa Seu fins a l'època contemporània. La secció de Cancelleria conserva un miler de documents pontificis que afectaven als reis o regnes de la Corona d'Aragó.

Archivo de la Real Chancillería de Valladolid

• Pergamins Les parts implicades en les causes judicials presentaven com a proves un gran nombre de documents, alguns dels quals tenien una gran antiguitat. Aquest és l'origen de la col·lecció de pergamins d'aquest arxiu. El llatí predomina en els més antics.