Basc

Introducció

El basc (denominat vasco, vascuence, o vizcaíno en els documents antics; basc, biscaí o èuscar en català o valencià, euskara pels bascoparlants) és una llengua no indoeuropea, caracteritzada pel seu aïllament en relació amb les llengües circumdants. Actualment es parla en un territori conegut com País Basc o Euskal Herria, territori comú en l’àmbit cultural encara que no en l'administratiu, repartit entre els estats de França i Espanya, tot i que és a la zona peninsular, en les Comunitats Autònomes d'Euskadi i Foral de Navarra, on es concentren el 90% dels parlants.

Malgrat que en els últims 40 anys s'ha incrementat el nombre de parlants, el basc és, des de la Baixa Edat Mitjana, una llengua que pateix una lenta i contínua regressió, per la qual cosa es pot documentar la seva presència en zones en les quals en l'actualitat no es parla l'idioma.

Com a llengua escrita i, com a conseqüència, com a llengua de documents d'arxiu, la seva presència és molt minsa, sent el fenomen lingüístic conegut com a diglòssia la raó de ser d'aquesta exigüitat. En una situació diglósica, a una llengua popular, que per a la majoria ha estat la llengua materna, se li superposa una altra llengua revestida de major prestigi social que és la d'ús en la justícia, l'administració, l'educació, els mitjans de comunicació i altres institucions socials, contribuint a la minoració del marc social de la llengua materna majoritària. Per aquest motiu la quasi totalitat dels documents d'arxiu que procedeixen dels territoris de l’èuscar estan redactats en llengües que en el seu moment es consideraven més prestigioses o més necessàries en el registre escrit, com ara el castellà, el francès o el llatí.

Encara que existeix des del segle XVI com a llengua escrita d'ús privat o per raons literàries, no serà fins a finals del segle XIX que una part dels parlants del basc prenguin consciència de la necessitat del desenvolupament d'una llengua escrita i es comencin a redactar de forma regular documents en basc en ambients polítics o de premsa. En l'actualitat és llengua oficial en la Comunitat Autònoma Basca i en zones de la Comunitat Foral de Navarra, mentre que al país basc-francès no té aquest caràcter.

El basc als Arxius Estatals

La situació lingüística comentada explica el fet que fins a finals del segle XX no es conservin documents redactats íntegrament en basc més que en circumstàncies molt excepcionals. Tanmateix, la presència de l'idioma es constata contínuament en molts dels documents redactats al País Basc tant per la presència de paraules, girs o formes d'expressió, com pel testimoniatge de procediments necessaris per a l'efectivitat jurídica dels actes recollits en els documents. Així, l'obligació d'explicar en llengua vernacla el contingut dels documents, o els rastres que deixa el procés de traducció permanent que es produeix entre els encarregats de la redacció dels documents (escrivans, oficials de l'administració, etc.) i els parlants del basc, permeten detectar la constant presència de la llengua.

És l'àmbit religiós on més s'usa l'idioma, a causa de la necessitat de contactar amb les classes populars, per la qual cosa la major part dels textos literaris tenen aqueix caràcter.

D'altra banda, són els actes administratius en els quals existeix una presència de l'oralitat (la justícia, l'àmbit notarial, o el municipal) aquells en els quals aqueixos minsos ‘rastres’ de l'idioma apareixen de forma més freqüent. En aquests casos, per desgràcia, els instruments descriptius dels arxius no solen tenir en compte aquest fet, de manera que pocs són els documents d'aquestes característiques que resulten fàcils de localitzar.

Com s'ha dit, és des de finals del segle XIX quan diferents moviments polítics o culturals impulsen l'ús del basc.

Archivo de la Real Chancillería de Valladolid

Tot tipus de processos judicials de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid Nova finestra en els quals intervenen parlants monolingües bascs. En concret es poden esmentar una sèrie de documents analitzats en un article d'Ángel Alonso Cortés i Dolores Carnicer Nova finestra: una carta de 1549 en la qual la Junta del Senyoriu de Biscaia sol·licita que enviïn sempre receptors que entenguin l'idioma basc (CÉDULAS Y PRAGMÁTICAS,CAJA 1,39 Nova finestra) i alguns plets (PL CIVILES, ZARANDONA BALBOA (F),CAJA 5694, SALA DE VIZCAYA,CAJA 4302,3 Nova finestra i SALA DE VIZCAYA,CAJA 4466,2).

Archivo General de Simancas

Conserva una sèrie de cartes d'espionatge militar en basc, 19 enviades per la senyora d'Urtubia a Juan Velázquez de Velasco Nova finestra i una altra Nova finestra d'autoria menys clara. Aquests documents van ser estudiats per José Manuel Floristán Imízcoz en un article Nova finestra.

Archivo Histórico Nacional

El basc podrà estar present en sèries com llicències d'impressió Nova finestra, processos judicials, o en els fons del Consell de la Inquisició Nova finestra relatius al Tribunal de Logronyo.

Archivo General de la Administración

Podrem trobar documentació en els expedients de censura, com els Expedients de censura cinematogràfica Nova finestra, musical, literària i teatral. Gran part d'ells es troben en la documentació de la Dirección General de Información / Dirección General de Cultura Popular Nova finestra.

Centro Documental de la Memoria Histórica

Recursos per a la recerca

Informació general

Diccionaris

Traductor

  • Itzuli Nova finestra Traductor neuronal espanyol-basc, basc-espanyol.

Corpus digitals

Subir