Català / Valencià

Introducció

El català o valencià és la llengua romànica que es va desenvolupar a l'àrea nord-oriental de la Península Ibèrica com a resultat de l'evolució del llatí vulgar. Comparteix trets amb les llengües iberoromàniques i gal·loromàniques, i és especialment afí a l'occità parlat al vessant septentrional dels Pirineus. L'expansió territorial de la Corona d'Aragó entre els segles XII i XIV va portar la llengua fins als límits presents.

En l'actualitat, s'utilitza i està reconeguda com a llengua cooficial a les comunitats autònomes de Catalunya i Illes Balears, sota la denominació de català, i a la Comunitat Valenciana, anomenada aquí valencià. La legislació de la comunitat autònoma d'Aragó la reconeix com a llengua pròpia de les comarques orientals on es parla. Finalment, s'ha utilitzat històricament tant a la ciutat italiana d'Alguer com al departament francès dels Pirineus Orientals, si bé el seu ús és reduït.

El català / valencià en els Arxius Estatals

Des del segle XIII va ser la llengua vernacla més usual als territoris que integraven la Corona d'Aragó, i va tenir un gran desenvolupament literari fins al començament de l'Edat Moderna. La integració a la Monarquia Hispànica i, sobretot, els Decrets de Nova Planta de 1707 i 1714 en van restringir l'ús oficial i literari durant segles. A mitjans del segle XIX, es va iniciar la Renaixença, un moviment literari que aspirava al renaixement de la llengua, que va marcar el punt de partida de la recuperació en època contemporània, interrompuda durant els anys de la Dictadura.

Arxiu de la Corona d'Aragó

En graus diferents, l'idioma és present a totes les seccions de l'arxiu, i predomina en els fons documentals compresos entre finals del segle XIII i els inicis del XVIII. De fet, aquesta llengua va ser durant segles la més utilitzada tant en l'administració de l'arxiu com en els instruments de descripció.

Arxiu Reial (Reial Cancelleria)

El català o valencià era la llengua romanç més utilitzada a l'administració central de la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitjana. En conseqüència, aquesta secció conserva, com a hereva de l'antic Arxiu Reial de Barcelona, un ingent volum de documentació en aquest idioma d'aquell període.

• Registres de la Reial Cancelleria. Es compten per milers les comunicacions dels oficials reials que utilitzen el català / valencià. El 1419 es crea l'Arxiu Reial de València, i el 1462 el de Saragossa. Aquests arxius havien de recollir els registres que afecten els seus regnes respectius. Amb la creació del Consell d'Aragó el 1494, l'Arxiu Reial de Barcelona conservarà els Registres del Lloctinent General o Virrei de Catalunya.

• Cartes Reials. Aquesta sèrie conté tota mena de documentació solta i no seriada que el rei ordenava dipositar a l'arxiu. En ella s'inclouen comunicacions amb diversos agents de tots els territoris de la Corona, en llengües diferents. El català / valencià apareix abundantment, tant a les comunicacions amb naturals dels territoris que el parlen, com en comunicacions internes de la família reial.

Generalitat de Catalunya

La Generalitat o Diputació del General va sorgir a la segona meitat del segle XIV com a comissió permanent de les Corts per a l'administració dels subsidis concedits a la monarquia. Progressivament va adquirir noves funcions financeres i polítiques, que en van fer la principal institució del Principat fins a la seva supressió amb la Nova Planta de 1714. El català predomina clarament a tot el fons.

• Corts. Actes de les reunions parlamentàries catalanes, tant les privatives com les generals on eren presents valencians i aragonesos.

• Correspondència. Sèrie que inclou tant registres de correspondència com nombroses cartes soltes rebudes per la institució.

Reial Patrimoni

Aquest fons inclou la documentació de dues institucions anteriors a la Nova Planta: el Mestre Racional, encarregat de la fiscalització dels comptes de la Corona d'Aragó, i la Batllia General de Catalunya, encarregada d'administrar el patrimoni de la monarquia al Principat.

• Llibres ordinaris de la Tresoreria. Volums comptables que recullen l'administració econòmica de la casa reial aragonesa des del 1300 endavant.

• Registres d'albarans testimonials L'albarà testimonial era un document en català / valencià que s'expedia als oficials de qualsevol territori de la Corona d'Aragó quan rendien comptes per la seva administració econòmica davant del mestre racional.

Archivo Histórico de la Nobleza

Aquest arxiu conserva els fons de diverses cases nobiliàries vinculades als antics regnes de València, Mallorca i Sardenya, i del Principat de Catalunya. Entre els seus fons destaquen els títols següents:

• Fons ducal de Gandia. Documentació agregada al fons d'Osuna, que compta amb aproximadament 1.000 caixes, on hi destaca la documentació valenciana pertanyent als senyorius de Llombai, Alfarb, Oliva, Nules, Pego, Murla, Orba, Laguart, Bellreguart, Albalat, Segart, Castelló de Rugat, corbera, Xella, Vall de Gallinera, Vall d'Ebó, Xeresa, Xeraco, Beniarjó, Pardines, Vall de Cofrents, Miramar, Turís, Vilamarxant i Santa Maria de la Valldigna. També cal destacar la documentació en català / valencià pertanyent a les possessions sardes dels Centelles, i l'excel·lent col·lecció de protocols notarials.

• Ducat de Mandas i Villanueva. Documentació agregada al fons d'Osuna, que compta amb unes 250 caixes, on es poden destacar els senyorius valencians de Moixent, Llutxent, Novelda, Monòver, Picassent, Tibi, Ibi, Onil i Castalla. Alhora, destaca la documentació en català / valencià pertanyent a les possessions sardes dels Maça de Lizana.

• Comtat de Cervelló. Documentació agregada al fons de Fernán Núñez, on es poden destacar els senyorius valencians de Nules, Bunyol, Albaida i Orpesa. Alhora, destaca la documentació en català / valencià pertanyent a les possessions sardes del marquesat de Quirra.

• Ducat de Maqueda. Documentació dividida entre els fons de Baena i Astorga, on es poden destacar els senyorius valencians d'Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix.

• Ducat de Parcent. A més a més de la documentació valenciana del ducat de Parcent, també compta amb el vincle de Tàrrega.

• Ducat de Medina de Rioseco. Documentació agregada al fons d'Osuna, que compta amb els senyorius catalans de Mòdica, Osona, Cabrera, Bas i Requesens.

Archivo General de la Administración

L’AGA conserva els fons de l’Administració General de l’Estat, tant de l’Administració Central com de la Perifèrica.

• Ministeri d'Informació i Turisme. La documentació de les direccions generals encarregades de les diverses produccions culturals guarden informació sobre la censura d'obres en llengua catalana o valenciana.

Recursos per a la recerca

Bibliografia general

• Pròsper de Bofarull i Mascaró, Documentos literarios en antigua lengua catalana (siglos XIV-XV). Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo XIII. Barcelona, 1857. Registre en CCBAEE
• Josep Lluis Marfany, La llengua maltractada: el castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX. Barcelona, Empúries, 2001.
• Antoni Ferrando Francès i Miquel Nicolàs Amoròs, Història de la llengua catalana. Barcelona, Editorial UOC, 2012.
• Jesús Alturo i Perucho i Tania Alaix, Lletres que parlen. Viatge als origens del català. Barcelona, La Magrana, 2023.

Diccionaris

• Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll, Diccionari catalá-valencià-balear. Edición electrónica del Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Francesc de Borja Moll. Disponible en xarxa.
• Lluís Faraudo Saint-Germain, Vocabulari de la llengua catalana medieval. Edició electrónica del Institut d'Estudis Catalans. Disponible en xarxa.
• Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Edición electrónica de la Fundació Pere Coromines y del Institut d'Estudis Catalans. Disponible en xarxa.
• Optimot, consultes lngüístiques. Motor de búsquedas lingüísticas creado por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Disponible en xarxa.

Corpus digitals

• CICA. Corpus Informatitzat del Català Antic. Disponible en xarxa.
• CTILC. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. Disponible en xarxa.
• CIVAL. Corpus Informatitzat del Valencià. Disponible en xarxa.
• Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Disponible en xarxa.