Aragonés

Introducció

L'aragonès és una llengua romànica que va sorgir com a resultat de l'evolució del llatí vulgar parlat en el vessant meridional dels Pirineus centrals. Actualment es parla en alguns pobles del nord d'Aragó, però en el passat es va utilitzar en la major part de l'antic regne, i també en comarques confrontants de la Comunitat Valenciana. D'acord amb l'Atles de les Llengües en Perill de la UNESCO, es troba en perill d'extinció.

La Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón la reconeix com a llengua pròpia d'Aragó sota la denominació de "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca". Està regulada per l'Instituto de l'Aragonés, que forma part de l'Academia Aragonesa de la Lengua

Comparteix nombrosos trets amb llengües confrontants com el castellà, occità i català, la qual cosa fa d'ella un pont entre l'espai iberoromànic i gal·loromànic. Guarda especial similitud amb l'extint romanç de Navarra, fins al punt que nombrosos lingüistes els agrupen sota la categoria "navarroaragonès ".

L'aragonés en els Arxius Estatals

Aquesta llengua es va utilitzar habitualment en els escrits del regne d'Aragó durant l'Edat Mitjana, i després es va abandonar a favor del castellà, relegant el seu ús a l'oralitat de les classes populars. Per a les èpoques moderna i contemporània únicament es conserven algunes peces de literatura popular i anotacions de lingüistes.

Ací s'esmenten alguns dels fons dels Arxius Estatals on poden localitzar-se documents abundants en aquest idioma.

Arxiu de la Corona d'Aragó

• Registres de la Reial Cancelleria Fins a mitjan segle XV, la correspondència destinada al regne d'Aragó s'escrivia usualment en aragonés, per la qual cosa existixen milers i milers de cartes reials en aquesta llengua copiades en els registres, barrejades amb altres en llatí, català, italià i castellà.
• Cartes Reials Diplomàtiques Aquesta sèrie inclou la documentació solta en paper de la Reial Cancelleria, i en elles s'inclouen centenars de cartes dirigides pels concejos i individus d'Aragó als seus sobirans, generalment redactades en la llengua del regne.
• Llibres de comptes de la Batllia General d'Aragó Els responsables de l'administració econòmica del regne enviaven els seus comptes anuals al Mestre Racional per a la seva fiscalització.

Archivo Histórico Nacional

• Monestir de Sant Joan de la Penya Aquesta institució emblemàtica dels orígens del regne conserva una nodrida col·lecció de pergamins i protocols notarials escrits en aragonés.
• Castellania d'Amposta El fons d'aquesta institució, filial de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem a l'Aragó, conserva documentació de tot el regne. Abunda la documentació de Juan Ferrández de Heredia, castellà entre 1344 i 1377, impulsor de nombroses traduccions a l'aragonés.
• Comunitat d'aldees de Daroca Aquest organisme polític agrupava a un centenar de pobles del Sistema Ibèric. Va acumular un fons de milers de pergamins i cartes en paper que mostren la llengua escrita usual en el medi rural aragonés.

Recursos per a la recerca

Bibliografia general

• Francho Nagore Laín, El aragonés del siglo XIV según el texto de la Crónica de San Juan de la Peña, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2003.

Diccionaris

• Vicente Lagüéns Gracia, Léxico jurídico en documentos aragoneses de la Edad Media (siglos XIV y XV). Zaragoza, Departamento de Cultura y Educación, 1992. Registre en CCBAE

• Coloma Lleal Galceran, Vocabulario de la Cancillería Aragonesa (siglo XV), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1997. Registre en CCBAE

• Bernat Pottier, "Étude lexicologique sud donis inventaires aragonais", Vox Romanica , 10 (1948-1949), pp. 87-219. Disponible en xarxa

• Tresoro d'a Luenga Aragonesa, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1997-2002. Disponible en xarxa

Corpus digitals

• Biblioteca Digital de Textos del Español Antiguo. Textos Navarro-Aragoneses. Hispanic Seminary of Medieval Studies (HSMS). University of Wisconsin-Madison. Disponible en xarxa