Serveis al ciutadà Arxius
Dirección de Contacto
Subdirección General de los Archivos Estatales
Plaza del Rey, 1 - Planta Baja
28004 - Madrid
Conócenos
Redes Sociales
Llengües
Els Arxius Estatals alberguen documents en un gran ventall de llengües. Aquests posen en evidència i il·lustren la diversitat i riquesa lingüística que ha caracteritzat Espanya al llarg de la seva història. Algunes van sorgir dins del territori, i unes altres tenen orígens llunyans. Algunes segueixen en ús en l'actualitat, i unes altres es van perdre fa molt.
En l'apartat següent es presenten individualitzadament les principals llengües presents en els Arxius Estatals. De cadascuna d'elles s'ofereix una introducció general, se suggereixen fons documentals en què s'utilitzen i es proposen eines i bibliografia per a facilitar als usuaris la seva comprensió.
La varietat idiomàtica, com diem, és enorme. Per tant, el llistat de llengües que apareixen a continuació és necessàriament incomplet, ja que està lluny de recollir totes les presents en els arxius. Es preveu incorporar progressivament nous idiomes en el futur.
L'aragonès és una llengua romànica que va sorgir com a resultat de l'evolució del llatí vulgar parlat en el vessant meridional del Pirineu central. Actualment es parla en alguns pobles del nord d'Aragó, però en el passat es va utilitzar en la major part de l'antic regne, així com en comarques confrontants de la Comunitat Valenciana.
L'asturià és la llengua romànica nascuda de l'evolució del llatí parlat a les terres constitutives del Conventum Asturum de l'administració romana i posteriorment base territorial del regne medieval d'Astúries i Lleó. Per aquesta raó rep també la denominació d'asturià-lleonès, asturlleonès o lleonès.
L'espanyol o castellà és la llengua romànica més difosa del món. Els seus orígens se situen en el terç nord de la península ibèrica, en el regne de Castella, on s'entremesclaven altres dialectes del llatí, com el galaicoportuguès, l'asturlleonès, o el navarroaragonès.
Aquesta llengua romànica comparteix trets comuns tant amb les llengües iber-romàniques com amb les gal·lorromàniques, i és molt afí a l'occità. Sota diverses denominacions, té la consideració de llengua cooficial a Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana, i de llengua pròpia en algunes comarques d'Aragó. També s'usa a la ciutat italiana de l'Alguer i en el departament francès dels Pirineus Orientals.
El basc és una llengua no indoeuropea, caracteritzada pel seu aïllament en relació amb les llengües circumdants. Es parla en un territori repartit entre els estats de França i Espanya, si bé el 90% dels parlants es concentren en la part peninsular.
El gallec és la llengua pròpia de Galícia. A més, es parla a les zones limítrofes d'Astúries, Lleó i Zamora, i en àrees geogràfiques amb presència d'emigrants gallecs d'Europa i Llatinoamèrica. Pertany a la família de les llengües romàniques i és el resultat de l'evolució del llatí vulgar del nord-oest de la península ibèrica.
El llatí és un idioma indoeuropeu procedent del Laci, la regió del centre d'Itàlia on es troba la ciutat de Roma. L'expansió militar de l'Imperi Romà i l'aculturació de les poblacions sotmeses a ell va imposar el seu ús en un vast territori del sud d'Europa. Allí va evolucionar, amb el pas dels segles, cap a les llengües de la família romànica.
