Parres

Aquest pati interior del Palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, gaudeix de la frescor mediterrània d’unes parres. Es tracta d’un emparrat venerable i de gran valor sentimental del Barri Gòtic barceloní. És una vinya no podada com a cep, amb els sarments enlairats i agafats als carreus dels pilars que sostenen el pòrtic del pati i la galeria del primer pis. El seu brancam s’aixeca i recargola en els angles de la primera galeria i s’enfila cap a la galeria superior sustentat artificialment i nodrit per unes arrels, profuses i vigoroses, que absorbeixen les humitats subterrànies. Salto de línea

La seva vida transcorre unida a la de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Va néixer amb ell i amb ell camina. L’any 1857, en un acte familiar íntim, Francesc de Bofarull, arxiver, fill i nét de directors de l’Arxiu, amb només 14 anys, en plantà el primer esqueix. Fou el colofó simbòlic del període de trasllat dels fons documentals de l’Arxiu al Palau del Lloctinent. Són, per tant, unes parres erudites i amb història. Salto de línea

La tradició suggereix que són uns ceps d’una generació anterior a l’atac de la fil•loxera, plaga que arrasà les vinyes europees a finals del segle XIX. La parra era centenària quan s’extingí i es plantà una altra vegada, al voltant dels anys 60 del segle XX. Des de llavors, com la vida mateixa, les parres han anat consumint-se. La més vella va morir l’any 1996, i una altra recentment. Tanmateix, totes han pogut renéixer en ser replantades amb els seus propis sarments. Aquestes vinyes, a més d’un fruit abundant i de respectable qualitat, són les que avui ens fan ombra. Salto de línea