Edificis de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Palau del Lloctinent

Edifici històric construït entre 1549 i 1557 pel mestre Antoni Carbonell amb pedra de Montjuïc i que figura en el Catàleg d’Edificis Historicoartístics de Barcelona i com a Monument d’Interès Nacional. El seu origen es troba en un decret de les Corts celebrades per l’emperador Carles V en Monsó en 1547, pel que es disposa/on s’ordena aquesta ampliació del Palau Reial Major com a la seu del Virrei de Catalunya. S’assenta sobre jaciments arqueològics que abasten tres èpoques superposades: la romana (segle I dC), la paleocristiana (segles V i VI) i la medieval (segles VIII al XI).

És un edifici ubicat entre l’absis de la Catedral i la Plaça del Rei, al costat del Saló del Tinell i de la capella de Santa Àgata, completant l’antic complex del Palau Reial, un dels conjunts més importants del Barri Gòtic barcelonès. Té forma quadrangular de i cinc plantes, més dos de soterranis, que s’organitzen al voltant d’un pati central enjardinat, encavalcat en un del seus costats per una torre, anomenada: Mirador del Rei Martí). Després de la inauguració de les seves obres de remodelació, en gener de 2007, es destina a activitats docents, d’investigació especialitzada, de difusió (mitjançant visites programades i guiades per les zones històriques i al voltant de sala d’exposició, on s’explica la història del Arxiu i dels seus fons. Disposa, a més a més, d’una aula per a tallers i cursos formatius i una sala d’actes, amb capacitat per a 120 persones i sistema de traducció simultània.

El palau

El pati

L'escala

El llindar

El vestíbul

La sala del Patronat

Seu del càrrer Almogàvers

Edifici de nova planta inaugurat el 1994. Consta de dos cossos: al primer, de tres plantes, s’ubiquen les zones d’atenció al públic, oficines, despatxos dels facultatius, laboratoris, Sala de lectura i altres serveis; al segon, de quatre plantes, es troben els 12 dipòsits de seguretat amb la documentació de l’Arxiu.