Novetats de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

En els últims anys s'ha desenvolupat un ambiciós programa d'actuació sobre la documentació més valuosa del centre, especialment sobre els registres de la Cancelleria reial (descripció, restauració i reprografia mitjançant microfilm o digitalització). Es poden consultar en línia tots els documents digitalitzats en els últims vint anys, gràcies a haver-ne vinculat la imatge resultant amb la descripció revisada al Portal d'Arxius Espanyols (PARES) . Des de l'any 2023 s'està donant un impuls al projecte: s'han publicat a PARES les imatges digitals dels registres dels regnats de Martí I i Ferran I (1396-1416).

Actualment s'està duent a terme la revisió de la informació introduïda a PARES els anys anteriors mitjançant l'emmagatzematge dels instruments de descripció manuscrits i mecanografiats existents. Paral·lelament, s'hi afegeixen noves descripcions i se n'amplien les existents d'acord amb les normes internacionals ISAD(G) i ISAAR(CPF), així com les normes de creació de punts d'accés de la Subdirecció General dels Arxius Estatals.

S'han publicat al portal PARES les descripcions i reproduccions digitals dels pergamins més antics de l'arxiu (fons de la Cancelleria Reial). Són 2.433 documents datats entre mitjans del segle IX i mitjans del XII. D'acord amb l'ordenació del segle XVIII, es distribueixen pels períodes de govern dels set primers comtes de Barcelona, ​​des de Guifré el Pilós fins a Ramon Berenguer IV. Els pergamins tenen orígens diversos. Alguns van pertànyer als comtes de Barcelona i d'altres als comtes de Pallars Jussà, abans de la incorporació d'aquest comtat a la Corona d'Aragó, a finals del segle XII. La major part, però, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i van ingressar a l'arxiu al segle XVII a conseqüència d'un plet. Entre els documents, destaca la crònica de la separació del regne de Navarra respecte al d'Aragó.

S'acaba de posar a disposició de la ciutadania a PARES el fons del Tribunal de Comerç de Catalunya, que va quedar completament identificat i descrit entre el 2022 i el 2024, gràcies a la primera edició del projecte TàndEM-Arxius (finançat amb europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència). El treball va incloure un total de 9.778 unitats documentals, que s’aplegaren en Plets, Protestes de Mar i Expedients.