Exposició

Aquestes publicacions, tan gràfiques i captivadores, van sorgir a tot el món occidental a mitjans del segle XIX. Amb l’avanç i desenvolupament de la premsa il•lustrada van aconseguir a Europa i a Amèrica plena autonomia, independitzant-se dels diaris, on moltes es van iniciar, passant a ser un tipus de diari especialitzat amb cadència setmanal, quinzenal o fins i tot mensual. Quan la impremta i les arts gràfiques van aconseguir perfeccionar els sistemes de reproducció d’originals, van començar a publicar-se autèntiques obres d’un nou art, que alguns van situar en el lloc novè, darrera del cinema i la fotografia.

En els anys del canvi del segle XIX al XX, en diversos països europeus, i sobretot als Estats Units, van sorgir creadors excelsos d’aquest nou art comunicador, un art narratiu, que mostra i expressa, que es veu i es llegeix. Són els còmics, funnies, bandes dessinées, fumetti, quadrinhos, muñequitos, historietas i tebeos. Cada país li dóna un nom, però tots es refereixen a un mateix tipus de publicacions molt gràfiques i en què un nou mitjà expressiu s’aferma amb decisió.

L’emergent segle XX serà el de la maduresa i expansió mundial d’un nou mitjà de comunicació, amb les formes plàstiques com a mitjà de transmissió d’idees, emocions, sentiments i missatges educatius. Contemplar còmics sempre implica una càrrega de nostàlgia i melangia en evocar temps i circumstàncies ja desapareguts, una emoció que qualsevol pot gaudir.

Els còmics d’aquests anys van ser també un material d’intercanvi, de permuta. Donat que l’economia familiar era minsa, els nois s’havien d’espavilar comprant alguns exemplars per a les seves col•leccions, bescanviant d’altres, o fins i tot, llogant-los en els mítics llocs on es llegia l’eslògan de “Es compren, es venen, es canvien i es lloguen còmics i novel•les”. Allà, per uns cèntims, i asseguts a la vista de l’amo o del depenent, podien llegir l’última novetat. En altres ocasions, els nois acudien amb els seus lots sota el braç, per bescanviar-los per altres o jugar-se’ls a la taba o als daus. Els exemplars més buscats i els números rars exigien dos o tres dels menys cotitzats.

I, finalment, cal destacar la importància del col•leccionisme dels còmics en Espanya que, a banda de preservar els materials com a documents imprescindibles, ha contribuït a mantenir viu el record d’un temps passat i ha propiciat la seva recuperació, a través de clubs i associacions culturals de tota mena o de l’edició de facsímils de col•leccions introbables, permetent, d’aquesta manera, la seva revisió crítica.