Funcions de l’Arxiu

Des de la seva creació, l’Arxiu prengué el caràcter d’una oficina de treball documental. Per encàrrec del monarca, personalment o a través dels seus escrivans, s’hi cercaven documents arxivats que en aquell moment es necessitaven. En forma ordinària s’hi feien estudis documentals, com ara relacions de castells infeudats, concessions de fires i mercats etc. A la primera època hi treballaren escrivans reials; però partir de 1345 s’hi estigué un escrivà, primer designat com a‘tinent les claus de l’Arxiu reial’, i un poc més tard arxiver. La tasca fonamental de l’arxiver és la custòdia del material, la seva ordenació, i la confecció d’inventaris que permetin la seva localització. Després, baixant a més detalls, ha de confeccionar índexs. Des de sempre, allò que ha pres més temps als arxivers són les cerques puntuals, per procurar informació sol·licitada, o per a certificats. A part d’això, s’ha conservat una cinquantena de treballs substantius, fets dins l’Arxiu, anomenats ‘memorials’.

Figura 1 ‘Memorial’ o relació de propietats i alienacions del patrimoni reial, elaborat a partir dels registres conservats a l’Arxiu. Comença amb Jaume I (1234) i acaba amb Jaume II (1305). Es pot atribuir a Mateu Botella, escrivà de Jaume II. col. Memorials, núm. 6, fol. 65r.

Figura 2 (a) Inventari dels principals pergamins aleshores conservats als armaris de l’Arxiu. És escrit de mà de Pere Perseia, escrivà reial i primer arxiver (+ 1348). Un segle més tard, l’inventari encara servia i s’hi afegien complements. Col. Memorials, núm. 3, fols. 71v-72r.

Figura 2 (b) Inventari dels principals pergamins aleshores conservats als armaris de l’Arxiu. És escrit de mà de Pere Perseia, escrivà reial i primer arxiver (+ 1348). Un segle més tard, l’inventari encara servia i s’hi afegien complements. Col. Memorials, núm. 3, fols. 71v-72r.

FIigura 3 Albarà del rei Pere el Cerimoniós a l’arxiver perquè cerqui el testament de Jaume I i en doni còpia a la comtessa d’Empúries. No porta data, però no és posterior a 1363. Salto de línea Col. Història de l’Arxiu, núm. 90.

Figura 4 (a) Llibre obert l’any 1363 per anotar-hi el préstec de documents de l’Arxiu als funcionaris de la Reial Cancelleria que els sol·licitaven. Tot seguit, i fins a 1630, també es va fer servir per a anotar-hi les relacions d’ingrés de registres. Salto de línea Col. Memorials, núm. 51, fols. 74v-75r.

Figura 4 (b) Llibre obert l’any 1363 per anotar-hi el préstec de documents de l’Arxiu als funcionaris de la Reial Cancelleria que els sol·licitaven. Tot seguit, i fins a 1630, també es va fer servir per a anotar-hi les relacions d’ingrés de registres. Salto de línea Col. Memorials, núm. 51, fols. 74v-75r

Figura 5 (A) Signes notarials d’escrivans reials dels segles XIII i XIV, col·leccionats i dibuixats per l’arxiver Jaume Garcia (+ 1475). Col. Memorials, núm. 22, fols. 135v-136r. Salto de línea Figura 5 (b) Signes notarials d’escrivans reials dels segles XIII i XIV, col·leccionats i dibuixats per l’arxiver Jaume Garcia (+ 1475). Col. Memorials, núm. 22, fols. 135v-136r.Salto de línea Figura 6 Albarà del rei Joan II a Pere Miquel Carbonell, notari de Barcelona, comunicant-li el nomenament d’arxiver. Saragossa, 19 de desembre 1476. Salto de línea Col. Història de l’Arxiu, núm. 538.

Figura 7 Breu inventari de l’Arxiu fet per Pere Miquel Carbonell en prendre possessió de l’ofici d’arxiver, el 8 de gener 1477.Salto de línea Col. Memorials, núm. 52. fol. 2r. Salto de línea

Figura 8 Súplica de l’arxiver Pere Miquel Carbonell al rei Ferrando II perquè els registres conclosos siguin dipositats a l’Arxiu. Barcelona, 2 de maig 1503. En aquell moment ja hi havia la trista experiència de registres que s’havien perdut per incompliment de l’ordre d’ingressar-los a l’Arxiu.Salto de línea Col. Història de l’Arxiu, núm. 533.Salto de línea

Figura 9 Súplica de l’arxiver Joan Viladamor a l’emperador Carles V perquè l’ofici d’arxiver es continuï en el seu fill. No porta data, però deu ser de 1533. La successió generacional d’arxivers ja tenia precedents. Berenguer Segarra (+1392), Diego García (+1440) i Pere Miquel Carbonell (+1517) havien estat succeïts per fills seus.Salto de línea Col. Història de l’Arxiu, núm. 1068.

Figura 10 Primer tom de l’inventari general de l’Arxiu, tant en escriptures com en volums, ordenat pel rei Felip I (II de Castella). Fou redactat entre els anys 1584 i 1590, i serví per a les cerques documentals fins entrat el segle XIX. És atribuït a Bernat Macip, notari de Barcelona.Salto de línea Col. Memorials, núm. 70/1, portada.Salto de línea

Figura 11 (a) Capítols de la Cort General celebrada a Barcelona per l’Arxiduc Carles, titulat rei, aprovats l’any 1706. Per primera vegada unes Corts s’ocupaven de reformes a l’Arxiu, i reglamentaven els treballs d’inventaris i d’índexs que s’hi haurien de fer.Salto de línea Biblioteca, XXX/1/19, pp. 154-155. Salto de línea

Figura 11 (b) Capítols de la Cort General celebrada a Barcelona per l’Arxiduc Carles, titulat rei, aprovats l’any 1706. Per primera vegada unes Corts s’ocupaven de reformes a l’Arxiu, i reglamentaven els treballs d’inventaris i d’índexs que s’hi haurien de fer.Salto de línea Biblioteca, XXX/1/19, pp. 154-155.

Figura 12 Dibuixos de segells de reines d’Aragó, originals de Francisco Javier de Garma, arxiver (+ 1783). Corresponen a Sança de Castella, Elionor de Sicília, Iolant de Bar, Maria de Luna i Maria de Castella. Col. Manuscrits, Miscel·lània, núm. 254, 56r.Salto de línea

Figura 13 Làmina amb segells del rei Alfons el Magnànim, cap a 1754. El gravat és d’Ignasi Valls, sobre dibuix de Francisco Javier de Garma. Forma part d’una col·lecció de gravats de segells reials que no arribà a ser publicada. Col. Manuscrits, Miscel·lània, núm. 254, làmina solta.Salto de línea

Figura 14 Reial Cèdula de Ferrando III, del 7 de febrer 1754, amb el reglament sobre els treballs que s’haurien de dur a terme a l’Arxiu. Aquest és designat oficialment, a partir d’ara, com Arxiu de la Corona d’Aragó. Col. Història de l’Arxiu, Caixa VI.

Figura 15 Reial Cèdula de Carles III aprovant l’expedient del trasllat de l’Arxiu, des de l’antic Palau Reial Major, al Palau de l’Audiència, de Barcelona. El Pardo, 18 de febrer 1772. Com a mostra de la satisfació del monarca per la tasca dels funcionaris de l’Arxiu, la Reial Cèdula fou expedida escrita sobre pergamí i relligada luxosament. Secretaria.Salto de línea

Figura 16 Matrius dels segells oficials que hauria d’emprar l’Arxiu per a les certificacions documentals. Foren tramesos des de Madrid, per ordre del comte de Floridablanca, l’any 1782. Anteriorment s’usava el segell personal de l’arxiver. Secretaria.

Figura 17 Inventari cronològic dels pergamins de l’Arxiu, conclòs per Pròsper de Bofarull l’any 1819. El pla de l’obra segueix la normativa del reglament de 1754.Salto de línea Sala de Lectura, Armari d’inventaris 3/56, fols. 44v-45r.

Figura 18 Inventari dels manuscrits del monestir de Santa Maria de Ripoll, ingressats a l’Arxiu durant el Trienni Liberal. És de mà de Pròsper de Bofarull. Secretaria, núm. 182. Salto de línea Figura 19 Dibuix de la col·locació del material de l’Arxiu, a la Sala principal, l’any 1844. Els registres i volums omplen els graons, mentre que els pergamins, en feixos, ocupen els compartiments inferiors.Col. Història de l’Arxiu, Caixa VIII. Salto de línea Figura 20 Memòria de l’apertura de l’Arxiu després del seu trasllat al Palau del Lloctinent, de Barcelona, l’any 1853. Escrita pel seu director, Manuel de Bofarull.Secretaria, núm. 20.