Carta sobre un traductor de grec clàssic (1384)

La Corona d'Aragó i el redescobriment de la Grècia clàssica

La ruptura de les esglésies de Roma i Constantinoble en 1054 va culminar l'allunyament entre els hereus de les dues meitats del vell Imperi romà. El posterior redescobriment del món bizantí (denominació moderna per a una societat que sempre es va considerar a si mateixa “romana”), amb la immensa herència grega sobre la seva esquena, es va produir amb el ritme marcat pel comerç mediterrani, les croades a Terra Santa o les intervencions militars per a frenar l'avanç turc.

Les accions de la Gran Companyia Catalana i dels seus famosos almogàvers (1303-1306), o el domini aragonès sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria (1318-1388), van fer de la Corona d'Aragó una de les vies de transmissió de la cultura grega cap a Occident. L'elogi de l'acròpoli d'Atenes de Pere el Cerimoniós és l'exemple més conegut, però no l'únic.

Juan Fernández d'Heredia, Maestre de Rodes i conseller reial

L'aragonès Juan Fernández d'Heredia (ca. 1310-1396) va ingressar jove en l'orde de Sant Joan de l'Hospital i va iniciar una carrera política que li va portar, en 1379, al càrrec de Gran Maestre de Rodes: el cap d'una de les institucions més poderoses d'Occident. Des d'aquesta posició, es va involucrar en la defensa de l'Egeu cristià enfront de l'Imperi otomà, una missió en què va tenir èxits, però també derrotes amargues i una llarga captivitat. Al mateix temps, va ser conseller dels reis Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador.

La seva faceta més coneguda és la intel·lectual. Sota el seu mecenatge, es van reunir llibres de diverses temàtiques, llengües i procedències, i es van traduir al romanç aragonès. La biblioteca d'Heredia manifestava un interès pel món hel·lènic que anticipava la mirada fascinada cap al passat clàssic pròpia del Renaixement. Obres com els discursos de Tucídides sobre la guerra del Peloponès (s. V a. C) o les històries dels emperadors bizantins de Joan Zonaràs (s. XII) van entrar a Europa occidental a través de traduccions aragoneses.

Rere dels esplèndids còdexs resultants, es trobava el treball coordinat de copistes, miniaturistes, correctors i, sobretot, traductors capaços traslladar el grec clàssic a una llengua occidental. Aquí presentem un document que parla de la seva importància.

La carta d'un rei caçador i bibliòfil

Pere el Cerimoniós i el seu fill Joan van mantenir una correspondència fluida amb Heredia sobre tot tipus de qüestions. Fent gala del seu sobrenom, la caça protagonitzava moltes cartes de Joan, sempre anhelós dels millors falcons i gossos de presa.

En aquesta missiva que va viatjar des del Rosselló fins a l'Egeu, a banda de les preocupacions cinegètiques, ens parla del rumor que li havia arribat: Heredia tenia un exemplar de les Històries Filípiques de Cneo Pompeu Trogo, i estava acompanyat d'un filòsof grec capaç de traduir-lo del grec a “la nostra llengua”, en al·lusió a l'aragonès. L'infant li va pregar que li enviés aquell llibre i qualsevol altra traducció del filòsof o, en defecte d'això, les seves còpies.

Qui era aquell “filòsof grec”? La traducció d’Heredia de Plutarc ens dona la clau i revela un complex periple lingüístic: el philosofo grego, anomenat Domitri Talodiqui, i instal·lat a l'illa de Rodes, ho va passar del grec clàssic al grec medieval; un dominic que tenia el càrrec de bisbe d’Adrianòpolis va fer el propi des del grec medieval a l'aragonès; finalment, de l'aragonès es va traduir a l'italià. Aquesta última és l'única versió que conservem.

Juan Fernández d'Heredia i, amb ell, la Corona d'Aragó van ser un de les baules que van permetre que els sabers de l'Antiguitat es transmetessin fins als nostres dies.

ACA,CANCILLERÍA,Registros,NÚM.1748, f. 121v

Salto de línea Enllaç PARES

Bibliografia

Transcripció i traducció castellanaSalto de línea