La vigília del seu traspàs i davant l’agreujament de la malaltia que patia, Ferran II d’Aragó atorgà testament en Madrigalejo (Cáceres) en poder del protonotari Miguel Velázquez Climente. Revocant qualsevol darrera voluntat prèvia, amb esment exprés de dos testaments ja signats i segellats que el rei havia esquinçat i dels que no devia romandre nota ni trasllat, el sobirà disposa com procedir amb les seves despulles, esmenta a tots els seus fils, anomena marmessors i encarrega diverses actuacions per a la redempció de la seva ànima i la de la seva primera esposa Isabel. Recorda les grans despeses fetes en la conquesta i recuperació del regne de Nàpols, assigna quantitats per a la redempció de captius, col•locació d'òrfenes en matrimoni i almoina de pobres, i enumera les obres construïdes per a la redempció de la seva ànima. Encarrega als seus fils Joan i Isabel la revisió del compliment de les deixes, esmenta la satisfacció dels dots de les seves filles Maria i Caterina, reines consorts de Portugal i Anglaterra respectivament, els bens i rendes assignats a la seva esposa Germana de Foix i a les reines de Nàpols, la seva germana i neboda, i al seu net Ferran, i perdona al seu nebot empresonat a Xàtiva.Salto de línea El rei mor en la matinada del 23 de gener de 1516. El 24 Germana escriu als diputats del General de Catalunya per a comunicar-los-hi, signant de la seva ma com a “la triste reina”.Salto de línea
Tant en els territoris de la Corona de Castella (inclòs el regne de Navarra, incorporat recentment) on ja governava, com en els de la Corona d’Aragó (inclosos també darrerament el regne de Nàpols i els comtats del Rosselló i la Cerdanya), les ciutats de Bugia, Alger i Trípoli així com els territoris de les Indies de la Mar Oceana, Ferran nomena hereva a la seva filla Joana, i governador en el seu nom al príncep Carles. Disposa que el testament serveixi de suplement d’edat del príncep, per tal que pugui regir i governar. Encarrega als marmessors que escriguin als territoris per a que aquells urgeixin al príncep la seva arribada a la península des de Flandes.
El testament i la immediata mort de Ferran II d'Aragó suposa un canvi en el mapa dinàstic d'Europa en unir-se les dues corones hispanes en una sola persona i encarnar aquesta persona, Carles, la transcendència d'aquesta dinastia cap a la resta del continent i del món conegut. El príncep és fill de Joana de Castella i de Felip de Borgonya i nét dels reis Isabel i Ferran de Castella i Aragó i de l'emperador Maximilià I i Maria de Borgonya. És, doncs, el primer Habsburg espanyol, el futur emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el pare del rei en els dominis del qual no es posava el sol.
ACA, Cancelleria, Registres, 3.604, fol. 274r-290rSalto de línea ACA, Col·leccions, Autògrafs, I-1-p (b)