- Portada
- Activitats
- Documents per a la història d'Europa
- Ramon Muntaner: 750 aniversari del seu naixement
Ramon Muntaner: 750 aniversari del seu naixement
Ramon Muntaner
Cronista català nascut a Peralada (1265) i mort a Eivissa (1336). Estigué al llarg de la seva vida al servei dels reis d’Aragó, Mallorca i Sicília. Participà en la Gran Companyia Catalana durant quinze anys, movent-se per diversos escenaris de la Mediterrània, occidental i oriental, com a enviat de Roger de Llúria, procurador de Roger de Flor o mestre racional de la Companyia.
És l’autor de la més extensa i coneguda de les quatre grans cròniques catalanes de l’època. La va redactar entre el 1325 i el 1328 i es centra en el regnat de Jaume II (1291-1327), període en què va ser protagonista de primera mà. La seva importància historiogràfica és deguda a la seva pròpia participació dels esdeveniments relatats i al seu estil directe i col·loquial. Ha conegut traduccions a diversos idiomes ja des del segle XVII.
Al marge del seu ofici cronístic, va ser soldat i comerciant assentat fonamentalment als regnes de València, Sicília i Mallorca. A la ciutat de València feia arribar els fruits de les incursions de Roger de Llúria en les costes del nord d’Àfrica al principi de la seva carrera. Passada la quarantena s’establí en aquesta ciutat i al final de la seva vida va ser nomenat dues vegades com a jurat de la mateixa. Va ostentar altres càrrecs públics: governador de les illes de Gerba i Qèrquens (enfront de Tunis) i camarlenc del batlle d’Eivissa, càrrec que desenvolupava quan va traspassar.
La reclamació al dux de Venècia
Al llarg de la seva prolongada trajectòria pel Mediterrani, Muntaner el va recórrer amb les seves galeres al servei de diferents senyors. El document que es presenta té a veure amb un esdeveniment ocorregut l’any 1307, durant la seva estada a Negrepont (Eubea) acompanyant l’infant Ferran de Mallorca. Aquest havia viatjat a Orient per prendre el comandament de la Gran Companyia Catalana, però el seu capità Bernat de Rocafort, es negà. De tornada a Occident, acompanyat ja de Muntaner, surt de Tassos amb destinació a Armiro, illa de Spoli (Scopelos/Skiros) i Negrepont (Eubea). L’infant confià en els venecians però acabà presoner en aquesta darrera escala. Muntaner veié com les mercaderies de les seves galeres són robades i ell mateix és tornat pels venecians a la Companyia.
La reclamació dels béns presos, la valoració dels quals era de vint-i-cinc mil unces d’or, que va començar l’any 1308, va durar trenta anys i va rebassar els límits de la vida del propi Muntaner, doncs foren el seus hereus qui acabaren per trobar-se rescabalats el 1357.
Els documents de Muntaner a l'ACA
L’ACA conserva una vintena de documents relacionats amb les activitats comercials i marineres de Ramon Muntaner d’entre el 1298 i el 1356, que inclouen guiatges, llicències d’extracció de mercaderies prohibides, anul·lacions de deutes i concessions d’exaccions. D’ells set es refereixen a l’episodi narrat a la carta adreçada al dux de Venècia el 1325.
A més, poden rastrejar-se les estades de Muntaner a l’Arxiu del Regne de València, a l'Arxiu del Regne de Mallorca i a l'Archivio di Stato di Venezia.
ACA, Cancelleria, Registres, 186, fol. 207v-208r.
