Escriptor, filòsof, místic, teòleg, missioner, divulgador, creador del català literari, inventor, cabalista, científic, alquimista, políglota, senescal, majordom, llibertí, adúlter, Doctor Il•luminat. L’enumeració de les facetes de Ramon Llull és tan ampla com la de la seva obra escrita. Llibre d’Evast e Blanquerna, Llibre de contemplació en Déu, Llibre de meravelles, Tractat d’astronomia, Llibre del Gentil e dels tres savis, Libre de l’orde de Cavalleria, Cent noms de Déu, Lo Desconhort, Arbre de filosofia d'amor, Cant de Ramon, Liber reprobationis aliquorum errorum Averrois… fins a dues-centes quaranta-tres conservades.
Nascut en 1232 a la Mallorca recentment conquerida per Jaume I, en el si d’una família d’origen barceloní, la seva joventut la va passar a la cort aragonesa, al servei de l’infant Jaume, futur Jaume II de Mallorca, com a patge, preceptor i, posteriorment, como a senescal i majordom. En 1267, quan es trobava a la trentena, abandonà la vida mundana per a procurar-se una formació teològica, lingüística i filosòfica. En 1274 comença la seva feina evangelitzadora de musulmans i jueus, iniciant una sèrie de viatges pels quatre contorns de la Mediterrània i donant a llum la seva ingent producció escrita. En 1286 va ser nomenat magister per la Universitat de Paris. En 1295 ingressà a l’orde franciscana. Participà en el Concili de Vienne (1311-1312), el convocat pel papa d’Avinyó per a formalitzar la supressió de l’orde del Temple. Morí en 1316 a la seva tornada de Tunis a Mallorca.
Ramon Llull viatjà per Europa i les ribes sud i est de la Mediterrània mogut pels seus propòsits dialèctics i evangelitzadors. Que sapiguem visità Paris, Roma, Barcelona, Gènova, Montpeller, Perpinyà, Lió, Mallorca, Nàpols, Avinyó, Marsella, Xipre, Messina, Vienne o Compostela, entre d’altres llocs europeus, i Tunis, Jerusalem o Bugia en el sud de la conca.
L’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva diferents documents relatius a la vida, obra i llegat de Ramon Llull, entre ells quals la lletra atribuïda a la seva mà que presentem, diversos manuscrits de les seves obres així com llicències i nomenaments relacionats amb l’ensenyament de la doctrina lul•liana al llarg del segles.
En la carta al monarca Jaume II d’Aragó, Llull l’informa del lliurament de la seva obra De Proverbis (=Proverbis d’Ensenyament) mitjançant en Pere d’Oliveres i li suggereix que les subtileses intel•lectuals que conté serveixin als infants com a part de la seva educació per a regnar. A més, l’informa que pensa romandre a Avinyó amb el papa i li demana fons per les despeses de la seva estada.