El llibres de repartiment

Després de les grans conquestes al sud i llevant realitzades per les Corones d'Aragó i Castella a mitjan del segle XIII, l'establiment de la població cristiana que va seguir a les operacions militars es va efectuar mitjançant la distribució o repartiment de les cases i heretats dels anteriors habitants musulmans. Per això, els reis van nomenar comissions (els membres es van cridar partitores o divisores) que van repartir els lots de cases, terres, béns i drets entre els conqueridors, segons els seus mèrits i condició social. Aquestes donacions es formalitzaven mitjançant escriptures lliurades als beneficiaris, però al mateix temps es registraven abreujadament en uns llibres on es feia constar els noms dels beneficiaris, béns lliurats, mides, localització i altres circumstàncies, juntament amb els actes i operacions relatives al repartiment de terres, béns immobles i drets entre els conqueridors i nous pobladors. L'expressió documental d'aquesta empresa es va reflectir en aquests llibres registres anomenats "repartiments".

Es desconeix amb exactitud quants d'aquests llibres van poder ser redactats en la Corona de Castella al llarg del segle XIII. Un dels més antics és el de Còrdova (realitzat en 1236). El més conegut és el de Sevilla (de 1253-1258), però només en aquest regne s'han conservat cinc del segle XIII (per ordre d'antiguitat, els de Carmona, Écija, Jerez, Cádiz i Véjer de la Frontera), tot i que hi ha constància de l'existència d'altres, com el de Boira. A la zona llevantina, es conserven els de Múrcia, Lorca i Oriola (elaborats cap 1272-1273). A la Corona d'Aragó també es va utilitzar aquest sistema en els regnes de Mallorca i València. Del "Repartiment" de Mallorca, redactat en la seva versió original cap al 1230 o1232, es conserven quatre còdexs, un d'ells a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de data més tardana. El de València es tracta d'un model completament diferent als altres que es van fer al segle XIII.