El Llibre del Repartiment de València

El Llibre del Repartiment de València no està constituït pels quaderns dels repartidors ni és fruit de la seva actuació en distribuir els lots ja estipulats per endavant, previ delimitació d’allò reconquistat, i amb un contingut adequat a la condició del receptor. El composen en realitat les notes succintes que els escrivans reials van prendre de les donacions que el monarca va anar fent a mesura que conqueria les terres o com a promesa per a quan arribés el moment de la seva donació efectiva. A València, no va haver repartiment, sinó donacions desordenades, però aquestes donacions estan contingudes en més d'un llibre.

L'avui universalment conegut com Llibre del Repartiment de València és un conjunt de tres volums manuscrits conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA, Reial Cancelleria, registres nº 5, 6 i 7), formats per quaderns fragmentaris i desordenats, de procedència variada i continguts molt diversos. En el primer volum (avui, registre 5), titulat originalment Donationum regni Valentie, es contenen anotacions notarials de les donacions d'immobles i oficis a la ciutat, horta i terme de València, atorgades per Jaume I a favor dels qui el van acompanyar en la conquesta. Comprèn tant les donacions verbals i de futur com les efectives i instrumentals. Comença el juliol de 1237 i acaba al juny de 1245, amb un breu complement de 1252. Inclou la còpia moderna d'aquest mateix registre efectuada abans de 1790.

Salto de línea El segon volum (actualment registre 6, titulat en origen Donacionum regni Valencie et Cathalonie) és un nou registre de donacions i confirmacions reals d'immobles a la ciutat i regne de València. Intenta distribuir-les per localitats i per clàusules o circumstància de la donació. En realitat, sembla estar compost per diversos quaderns locals de repartiment datats entre 1247 i 1249, encara que les seves dates extremes comprenguin entre 1235 i 1250. La successió original dels folis es va perdre després de la seva desenquadernació i la pèrdua d'algunes fulles. Les diferents mesures dels folis revelen una pluralitat de suports, ja siguin quaderns o volums.

El tercer volum (registre 7, titulat Domibus València) és una detallada relació de posseïdors de cases de la ciutat de València, feta per carrers i barris, especificant l'antic propietari musulmà i el nou poblador cristià, i amb l'expressió, mitjançant sigles, dels seus títols de propietat i altres circumstàncies. Aquesta revisió va ser iniciada el 9 d'abril de 1239. Al final del volum, hi ha una relació de les cases que quedaven a disposició del monarca.

Salto de línea El gran erudit Julián Ribera va qualificar el Llibre del Repartiment de València com a "document complexíssim", per al seu estudi convé sempre tenir a la vista el manuscrit original, o la seva reproducció fidel. En la seva redacció van intervenir multitud de persones, en molt variades circumstàncies, amb esmenes, taques, interpolacions, repeticions (de vegades fins i tot triplicades i amb diferències entre elles) i moltes altres incidències, afegides en diversos temps i llocs, i per diverses mans, a les minutes primerament escrites. Va ser, sobretot, un instrument administratiu que es va utilitzar amb assiduïtat a les oficines reials, sobretot en els primers temps després de la conquesta. Els llibres van ser fets segons la pràctica notarial de mitjan el segle XIII, en esborranys amb ratllats, esborradures, barrats, senyals i altres signes coetanis, fets pels mateixos escrivans, el significat dels quals ha estat discutit pels estudiosos. A això es sumen les dificultats del text, ple de cognoms cristians de vària natura, àrabs, jueus, i amb multitud de topònims menors de difícil o impossible identificació i localització. Tant la naturalesa i caràcter d'aquest document com el seu contingut (tipus de donacions, persones beneficiàries, condicions jurídiques, origen dels pobladors, onomàstica, toponímia, estadística, i moltes altres qüestions de gran calat ...) han estat objecte de grans i rics debats entre els historiadors. En qualsevol cas, no tenen fonament les afirmacions que hi hagi hagut manipulacions modernes d'aquesta font per part del seu primer editor, Pròsper de Bofarull, ratllant o reescrivint noms sobre l'original, calúmnies que cap especialista acadèmic ni tan sols ha esmentat en els seus treball.

Per la seva importància, la informació del Llibre del Repartiment de València va ser molt utilitzada des que la seva primera edició de 1856 el donés a conèixer entre els historiadors, sobretot per la controvertida qüestió de la primera població cristiana de València després de la conquesta. Es tracta d'una font privilegiada per a l'estudi dels processos d'expansió feudal de les societats europees durant l'Edat Mitjana. Per això, com ja va subratllar Julián Ribera, "per molt que se li estudiï, no s'esgotarà mai".