Registres de la Cancelleria dels reis intrusos (1472)

La guerra civil catalana

En 1462, l'enfrontament entre el rei Joan II d'Aragó (1458-1479) i les institucions de Catalunya, que venia gestant-se des de l'inici del seu regnat, va esclatar en una guerra civil que es va allargar per espai de deu anys i que va aconseguir una dimensió internacional. La Diputació del General de Catalunya, que controlava Barcelona i gran part del principat, va atorgar la corona successivament al rei Enric IV de Castella (1462-1463), al conestable Pere de Portugal (1464-1466), fill de l'infant Pere, duc de Coïmbra, i a Renat d'Anjou, comte de Provença (1466-1472).

Dels tres, només Pere de Portugal va dirigir personalment el govern, mentre que Enric IV i Renato d'Anjou van delegar en lloctinents. Tots ells, no obstant això, van mantenir el sistema administratiu usual fins llavors en la corona d'Aragó, organitzat al voltant d'una Cancelleria que va continuar expedint la documentació del rei o els seus lloctinents, copiada en els volums de les diferents sèries de registres ja establertes en els regnats anteriors.

L'ordre de conservació documental

El 13 de novembre de 1472, a penes un mes després de la capitulació de Pedralbes que va posar fi a la guerra civil amb la victòria del rei Joan II d'Aragó, aquest va promulgar una pragmàtica relativa als llibres que contenien els judicis, donacions, deliberacions, edictes i decrets, és a dir, els registres de cancelleria, dels enemics que li havien disputat la corona durant els deu anys anteriors. D'acord amb l'esperit pragmàtic i conciliador de la capitulació, manava conservar-los, al·legant que servirien d'exemple de l'injust domini dels tirans enfront del govern dels prínceps legítims, i a més en el futur es podria trobar en ells una mica de profit, perquè no hi ha llibre per dolent que sigui que a vegades no pugui ser d'alguna utilitat. El càstig a la memòria dels seus enemics es va limitar a mantenir aquests registres en el seu Arxiu separats de la resta i a cobrir-los de negre i marcar-los amb la theta (θ), funesta lletra grega, símbol de la mort amb què s'assenyalava als condemnats.

El document

Gràcies a aquesta pragmàtica i al seu compliment podem estudiar avui els documents i registres dels pretendents al tron derrotats finalment per Joan II. Seguint aquest precedent, també es van conservar en els segles XVII i XVIII els registres de Lluís XIII i Lluís XIV de França i els de l'arxiduc Carles d'Àustria, pretendents a la corona en el període de la Guerra dels Segadors (1642-1652) i de la Guerra de Successió (1705-1713), respectivament. Tots ells es conserven amb la denominació de “Registres de reis intrusos” i poden consultar-se a la Sala de lectura de l'arxiu.

Transcripció i traducció

Enllaç a PARES