- Portada
- Activitats
- Documents per a la història d'Europa
- Elogi de l'Acròpoli d'Atenes (1380)
Elogi de l'Acròpoli d'Atenes (1380)
En desembre de 2014, la Comissió Europea va concedir el Segell de Patrimoni Europeu a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, juntament amb 15 llocs patrimonials, entre els quals hi ha l'Acròpoli d'Atenes. El nou document, que es presenta dins de l’activitat “Documents per a la història d’Europa”, vol reforçar els vincles que des de fa set segles mantenen l’Arxiu i l’Acròpoli, dels quals l’elogi del rei Pere el Cerimoniós n'és un testimoni destacat.
El Ducat d’Atenes
El Ducat d’Atenes es va constituir en 1205 després de la Quarta Croada. Va estar sota la dominació francesa fins al 1311, any en què els almogàvers de la Gran Companyia Catalana es van fer amb el Ducat i van vincular-lo al regne de Sicília, fins a la mort de Frederic III (1355-1377). Aquest havia transmès els drets successoris sobre el Ducat d’Atenes a la seva germana Elionor, esposa del rei Pere el Cerimoniós (1336-1387), al mateix temps sogre de Frederic III pel matrimoni d’aquest amb la seva filla única Constança. Per aquesta via, el Ducat es va incorporar a la Corona d’Aragó en 1379 fins a que, en 1388, el florentí Rainier Acciaiuoli va conquerir Atenes. En l’actualitat, el títol de Duc d’Atenes l’ostenta el rei Felip VI.
El document
El 20 de maig de 1380, repel•lit un atac d’unes companyies de mercenaris navarresos que actuaven en l’Àtica, els prohoms d’Atenes es van reunir per a deliberar sobre els assumptes del país i per a reconèixer la sobirania del rei Pere el Cerimoniós, ja que restaven sota el seu domini. Són els coneguts com Capítols d’Atenes, per a l'aprovació dels quals van enviar al monarca Pere III/IV una ambaixada integrada per Guerau de Rodonella i Joan Boïl, bisbe de Mègara (Grècia). Joan Boïl, home docte i de gran cultura, va aprofitar la seva breu estada estival amb Pere el Cerimoniós per a pintar-li una viva descripció de la bellesa de l’Acròpoli, que hagué d’impressionar profundament al monarca, home culte i aficionat a la història, l’arquitectura i l’escultura. L’11 de setembre de 1380, el rei Pere el Cerimoniós, a petició del bisbe de Mègara, va ordenar al seu tresorer que pagués el salari de dotze ballesters que enviava a l’Acròpoli d’Atenes, per a protegir-la, perquè era “la més preuada joia del món, tal que amb prou feines tots els reis cristians junts podrien construir-ne una altre igual”.
L'elogi
Antoni Rubió i Lluch, erudit català que va publicar per primera vegada aquest document en 1887, afirmava que la dotació dels ballesters no només es va deure a raons estratègiques sinó també al “desig de salvar i conservar al mateix temps els tresors artístics de la monumental fortalesa”. I va afegir: “l’elogi de l’Acròpoli de la nostra Cancelleria, encara que fet com de pas, però amb un entusiasme estètic tan intens i a la par tan candorós (...) és una inesperada endevinació, una verdadera anticipació, encara que parcial, del Renaixement”.
Viatgers medievals, com Niccolo da Martoni (1395), també van deixar testimoni en els seus llibres de viatges de la profunda impressió que els va causar la grandesa de l’Acròpoli, si bé fou Ciriaco d’Ancona (1436 i 1444) qui va fer una descripció artística de l’arquitectura i l’escultura del Partenó, on s’aprecia una emoció estètica tan intensa com la que es desprèn de l’elogi de l’Acròpoli que va fer Pere el Cerimoniós en aquest document, malgrat que el monarca va fer-ho quaranta anys abans i amb una mentalitat encara medieval.
(ACA, Reial Cancelleria, reg. 1.268, fol. 126r)Salto de línea 11 de setembre de 1380Salto de línea
