Tractat de Corbeil (1258)

La fi dels somnis carolingi i occità

A mitjans del segle XIII s’estaven reconfigurant els territoris medul·lars d’Europa durant l’Alta i la Plena Edat mitjana, i dissenyant una nova mirada mediterrània que tancaria, en els països riberencs, aquest cicle medieval. Fou el cas de la Marca hispànica i de l’Occitània, regions situades en ambdues bandes dels Pirineus i que, per conveniències polítiques i diplomàtiques, reclamaven els governants de la vessant contraria.

La Marca hispànica fou la defensa liminar de l’imperi carolingi enfront l’empenta islàmica entre els segles VIII i X. La de la Cançó de Roland. La desafecció del comte barceloní Borrell II a la nova dinastia francesa dels Capet, acabà amb ella de fet en el 987.

L’Occitània somiada per Pere el Catòlic i els seus antecessors era la regió albigesa dels comtes de Tolosa i Provença. La dels trobadors i la llengua d’Oc. El desastre de Muret (1213) posà fi a aquest somni transpirinenc.

L’acord entre França i la Corona d’Aragó

El tractat de Corbeil significà el fi d’aquesta etapa. En el panorama de les relacions internacionals medievals i de la tensió entre els reis d’Aragó i França, el document, validat amb el segell de Sant Lluís, tingué un rol decisiu. Jaume I ho va tenir en gran estima: li va permetre escriure al seu gendre que ell no estava sotmès a cap imperi.

El text comportà la renúncia del francès als comtats de Barcelona, Urgell, Besalú, Rosselló, Empúries, Cerdanya, Conflent, Girona i Osona. Amb la contrapartida de la renúncia aragonesa al territori de la major part del Llenguadoc francès: Fenolleda, Perapertusa, Tolosa, Carcí, Narbona, Albi, Carcassona i Provença, entre d’altres.

Es signà el 11 de maig en Corbeil, prop de Paris, pel rei Luis IX de França, i els ambaixadors de Jaume I d’Aragó. I el 16 de juny pel propi rei aragonès. El pacte suposà, a més, el matrimoni de la infanta Isabel d’Aragó amb el príncep de França (després Felip III).

El document de l’ACA

En l’Arxiu de la Corona d’Aragó es conserva la confirmació del rei francès autenticada pels segells del veguer i el bisbe de Barcelona, en un trasllat notarial de 17 de febrer de 1300.

Un original es conserva als Arxius Nacionals de França.