Primer volum de la Col·lecció de documents inèdits de l'ACA (1847)

El reformisme il·lustrat

Finalitzada la Guerra de Successió espanyola després de la signatura dels tractats d'Utrech (1713), es va iniciar a Espanya un ampli programa de reformes polítiques i administratives. L'anomenat “esperit de les llums” o “il·lustració” va ser irradiat a Espanya des de França amb les seves conegudes idees de crítica universal, racionalisme, negació de la veritat revelada, optimisme filosòfic, recerca del progrés material i cultural, i esperit científic. Va néixer llavors una Història crítica, basada en documents fefaents, amb el que els arxius van adquirir un interès especial per als il·lustrats i la nova dinastia. Van ser molt nombroses les disposicions arxivístiques preses durant el segle XVIII.

Les reformes van afectar també al vell Arxiu Reial de Barcelona, fundat el 1318, que va rebre nous reglaments en 1738 i 1754. En aquest, es va consagrar normativament el nom d'Arxiu de la Corona d'Aragó, que ja es venia emprant des de finals del segle XVII, amb el qual se li coneix avui dia. En 1740 va ser nomenat arxiver Francisco Javier de Garma i Duran, autor de diverses obres erudites i membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Garma va elaborar diversos projectes de reforma, inclòs el trasllat de l'Arxiu a un nou local ubicat a la casa de la Diputació del General en 1766. Des de llavors, l'Arxiu de la Corona d'Aragó va començar a ser conegut per la crítica erudita europea, que començava a valorar les seves riqueses. Un gran historiador de l'època, Antoni de Capmany, va escriure en 1792 que era “por su antigüedad y buena conservación, riqueza de monumentos, importancia y variedad de ellos, y extensión y diversidad de reinos y naciones a que tienen directa relación, el archivo más memorable de la Europa”.

La publicació de documents inèdits

Aquests projectes de reforma il·lustrada van ser culminats per Pròsper de Bofarull i Mascaró, que es va fer càrrec entre 1814 i 1849. La seva obra marca un punt d'inflexió en la història del Centre. Bofarull va convertir l'Arxiu de la Corona d'Aragó en un instrument al servei de la investigació històrica moderna i en un centre cultural. La seva tasca va ser immensa: va prendre grans mesures per a la seguretat, conservació i restauració del material arxivístic; va avançar en la seva classificació i ordenació; va elaborar uns inventaris modèlics; va restaurar i va prosseguir l'enquadernació de milers de registres i volums.Salto de línea En 1844, comença la preparació de la Col·lecció de documents inèdits de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Havia estat precedida d'un projecte proposat per ell mateix en 1821 a les Corts, com a dipositàries de la sobirania de la nació. Una Reial ordre 28 març 1846 va ordenar emprendre “una serie de publicaciones en que se vayan dando a conocer cuantos documentos dignos de ver la luz contenga este depósito, confiando a V. S. [Bofarull] tan importante trabajo como la persona más a propósito para dirigirlo y llevarlo a cabo con buen éxito”. Només un any més tard, va presentar l'original del primer tom. Va decidir començar per les actes del Compromís de Casp, fet que respon a la situació del moment. Amb aquell compromís s'havia solucionat la successió al tron de la Corona d'Aragó després de l'Interregne de 1410-1412. En 1846 havia esclatat la segona guerra carlina i precisament la dinàstica era la qüestió política de major calat en l'Espanya de mitjans del segle XIX. Pròsper de Bofarull va poder publicar disset volums més de la Col•lecció o CODOIN, que es va convertir en un autèntic monument historiogràfic de l'erudició europea. Va ser continuada pel seu fill Manuel de Bofarull fins a arribar als quaranta volums en 1876. L'últim volum aparegut, que porta el número LII, data de 2003.