Congressos d’Història de la Corona d’Aragó (1908-)

Els Congressos i Europa

Els Congressos d’Història de la Corona d’Aragó iniciats en 1908 han esdevingut la reunió acadèmica d’abast internacional, de caire transversal i multilingüe més prestigiosa al voltant de la recerca historiogràfica en l’antiga Corona d’Aragó. Fins al present un total de vint edicions, quasi ininterrompudament celebrades, ja que només la inestabilitat política en alguns períodes concrets del segle passat els van aturar, han reunit al voltant d’un tema predeterminat a especialistes d’arreu del món. Les jornades -unides a col·loquis, debats i activitats culturals- contemplen tots els camps de la història o les ciències i tècniques historiogràfiques i perviuen en desenes de milers de pàgines publicades en seixanta-sis volums.

La valoració científica d’aquesta reunió es palesa tant en l’elevat nombre d’erudits i acadèmics de prestigi d’Espanya, Itàlia, França, Anglaterra o dels Estats Units que hi participen, com en el nombre d’inscrits (els congressistes acreditats al XIV Congrés foren cinc-cents setze, amb més de dos-cents cinquanta comunicants). Rellevants entitats s’hi relacionaren, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Societat Arqueològica de Tarragona, l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució Alfons el Magnànim de València, la Institución Fernando el Católico de Saragossa, el Istituto Storico Italiano per il Medioevo de Roma, l’Accademia di Scienze de Palerm o l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Una estructura organitzativa regeix els congressos, la Comissió Permanent, amb representants dels diversos territoris que intrigaren la Corona d’Aragó. El seu objectiu és assegurar la periodicitat, el nivell científic i l’execució de les resolucions entre la successió de congressos. L’Arxiu de la Corona d’Aragó és la seu institucional de la Comissió Permanent i el seu Director el secretari d’aquesta.

L’origen dels Congressos: el setè centenari del naixement de Jaume I a Montpeller

En 1907 a Barcelona es constituí una junta promotora per commemorar la naixença del rei Conqueridor presidida per l’alcalde de la ciutat, Domènec Sanllehý, junt a Felip Bertran d’Amat i Francesc de Bofarull i Sans, director aleshores de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, com vice-presidents, i Francesc Carreras Candi i Joaquim Miret i Sans, com a secretaris. Aquesta junta anuncià el 25 de febrer de 1908 la convocatòria per aquell juny del primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó.

Els temes proposats després fluctuarien des de significants protagonistes històrics, com els reis Alfons el Cast o Ferran el Catòlic, a cronistes reials, com Jerónimo Zurita. També versaren sobre un territori i una època, com la Mallorca del regne privatiu o la Mediterrània oriental i l’Àfrica. Anàlogament, es posà el focus en temàtiques institucionals com el poder reial i l’església, tot analitzant el comerç o el món urbà, tant en els períodes medievals com en els temps moderns o, fins i tot, circumscrivint algunes trobades a esdeveniments històrics cabdals per a la Corona d’Aragó: el Compromís de Casp, les Vespres Sicilianes o el Cisma d’Occident.

A Osca (1920) es celebrà el segon congrés, el tercer a València (1923) i el quart es programà a Palma de Mallorca, però dissortadament la manca d’un organisme que vetllés per la continuïtat dels congressos i les vicissituds històriques provocaren un impàs. Arran de la formació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, es reprendrà la celebració dels congressos, tot respectant el numeral IV que correspondria al fallit congrés de Palma de Mallorca. El Vè congrés tingué lloc a Saragossa l’any 1952, amb la commemoració dels 500 anys del naixement de Ferran el Catòlic. Els congressos s’afermaren: IV-Mallorca (1955), VI-Cagliari (1957), VII-Barcelona (1962), VIII-València (1967), IX-Nàpols (1973), X-Saragossa (1976), XI-Palerm/Erice/Trapani (1982), XII-Montpeller (1985), XIII-Mallorca (1987), XIV-Sardenya (1990), XV-Jaca (1993), XVI-Nàpols (1997), XVII-Barcelona/Lleida (2000), XVIII-València (2004), XIX-Casp/Alcanyís/Saragossa (2012) i XX-Roma/Nàpols (2017). El XXI està previst que es celebri en Sardenya l’any 2024.

Enllaç a la Comissió permanent

Enllaç a CCBAE

Bibliografia