Carta portolana medieval (segle XV)

Les cartes portolanes

Les cartes portolanes són els primers mapes vertaderament realistes que va generar la Humanitat. Van aparèixer entrat ja el segle XIII, quan el renaixement del comerç marítim mediterrani de la centúria anterior havia permès reunir una gran quantitat d’informació geogràfica sobre la conca mediterrània. Inicialment, aquella informació va ser recopilada en forma de portolans estrictes, és a dir, de llistes de les distàncies estimades segons les direccions marcades per la brúixola, junt amb comentaris sobre els avantatges i perills nàutics d’alguns dels indrets esmentats. El pas definitiu de tota aquella informació textual al format gràfic d’un mapa realista constitueix una de les grans revolucions culturals que han marcat la història del món. Malgrat haver estat concebuda com a instrument de navegació —per això els medievals l’anomenaven “carta de navegar”—, la seva difusió va acabar transformant radicalment la manera de percebre i de gestionar l’espai de les societats medievals, consolidant així les bases que donarien lloc a les grans descobertes de l’edat moderna.

Trets definitoris, producció i difusió

Podem diferenciar fàcilment les cartes portolanes de la resta de mapes antics perquè sempre van ser traçades sota una característica teranyina tricolor de línies, les quals representen els 32 vents o direccions que podien indicar les brúixoles tardomedievals. És sota aquesta xarxa de ratlles negres, vermelles i verdes que trobem un disseny cartogràfic fàcilment recognoscible pel seu realisme, sempre envoltat per una densa llista de topònims litorals retolats perpendicularment a la línia de costa. La seva producció, desenvolupada fonamentalment per tallers especialitzats, va tendir a concentrar-se a les grans repúbliques marineres itàliques de Gènova i Venècia, d’una banda, i a la Ciutat de Mallorca, l’epicentre nàutic més rellevant de l’antiga Corona d’Aragó, de l’altra. Des d’aquests tres centres, milers d’obres de cartografia nàutica van ser produïdes, comercialitzades i exportades fins a llocs tan llunyans com Flandes o Alexandria entre el darrer terç del segle XIII i les acaballes del segle XV. Només uns 180 testimonis, però, han pogut arribar als nostres dies, i molts de manera fragmentària.

La carta portolana de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

La carta portolana conservada en l'ACA, íntegra i sorprenentment ben conservada, és una de les quatre úniques peces medievals que es conserven a tota Espanya. No es tracta, però, d’una carta mallorquina, sinó itàlica. Incorporada als fons de l’ACA en els anys vint del segle passat, s’ignora la procedència exacta, malgrat que s’ha repetit sense cap fonament que provenia del Convent de la Mercè de Barcelona. Presenta l’arquetípica teranyina de 32 vents construïda sobre dos cercles paral•lels ocults. Toponímicament i cartogràfica, és una peça ben peculiar. Barreja elements característics dels patrons genovesos del moment amb d’altres definitoris de les obres venecianes, i això sense que els trets fonètics de la seva toponímia acabin d’ajustar-se ni a les característics del dialecte genovès ni a les del venecià. Crida l’atenció, a més, que la seva representació de les costes atlàntiques encara estigui feta a una escala més petita que la de les costes mediterrànies, tot mantenint així l’error tradicional de les cartes del segle anterior.

(ACA, Col·lecions, MP-1)

Carta portolana (Mediterrània, Mar Negra, Mar d’Azov i Atlàntic nord-oriental)Salto de línea Anònim itàlic, 2n quart del segle XVSalto de línea Pergamí, 419 x 849 mmSalto de línea Escala: 0’9cm les 50 milles nàutiques (1:7.000.000)

• Bibliografia
• Accés a PARES