La infanta Elisabet d’Aragó accedí al primer plànol de l’escena política europea a començament del segle XIV, per naixement i per matrimoni. Fos filla del rei Jaume II d’Aragó i de Blanca d’Anjou. I varen casar-la amb Frederic el Bell, duc d’Àustria i Estíria, i Rei de Romans, fill de l’emperador Albert I i d’Elisabet de Caríntia.
Amb el casament d’Elisabet i Frederic, la casa reial d’Aragó emparentava amb la família Habsburg, la qual esperava assolir el tron del Sacre Imperi Romà Germànic. Però la guerra per la corona imperial fou llarga i cruel, convertint el regnat del jove matrimoni en amarg. Finalment, la derrota de Mühldorf contra Lluís IV de Baviera, suposà el captiveri de Frederic. Ambdós van morir en 1330, quan Elisabet a penes tenia 28 anys.
La missiva delata la rellevància que la cort austríaca donava a aquest casament. La varen redactar en alemany, llengua que la nova sobirana encara no entenia, els seus cunyats Albert i Otto, expressant els seus millors desitjos per a la seva arribada. Elisabet va rebre-la de camí a la seva nova llar.
Es casà per poders, el 8 d’octubre de 1313, en una sumptuosa cerimònia en la catedral de Barcelona. Al casament seguiren unes magnífiques festes. La unió va ser beneïda pel papa Climent V d’Avinyò, a on va para el seguici reial de la infanta en el seu viatge al nord-est. Desprès, for rebuda a la ribera del Rin per parents del duc. I fou coronada Reina de Romans el 11 de maig de 1315, a Basilea.
La lletra, que fou estudiada per Finke, és una de les més antigues cartes conservades, de caràcter privat, i redactada en alt alemany medi.
“Unserer herzenlieben swester Elspete der hochgebornen schonegin von Rom enbieten wir Albert unde Otto ir brueder von Gots genaden herzoge in Osterriche und in Steyr unser getruelich dienst mit bruoderlicher liebe [...]. Ouch bitten wir dich vleizechlich, swenne du zu unserm lieben herren und bruoder chomest [...] daz du im sagest unser dienst getruelich und gedench an uns, als wir dir getrouwen”
[= “A la nostra benvolguda germana Elisabet, l’excelsa reina de Romans, oferim a Albert i Otto, germans per la gràcia de Déu, ducs en Àustria i en Estíria, el nostre fidel servei amb estimació fraternal. […] També el preguem encaridament que, quan vinguis al nostre estimat germà [...] li expliquis fidelment el nostre servei i te’n recordis de nosaltres com nosaltres confiem en tu”].
La lletra es troba entre millers de documents solts que, des de la creació de l’arxiu reial de Barcelona (1318), es conservaven plegats amb els registres de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Aquests documents solts són tant escriptures importants relatives a la casa i patrimoni reial, com a correspondència i papers rebuts, confiscats, o cancel·lats i no lliurats al seu destinatari.
L'Arxiu de la Corona d’Aragó conserva en la sèrie de cartes reials més de 42.000 documents, per orde successiu de regnats. Només les del temps de Jaume II sumen prop de 20.000.