- Portada
- Activitats
- Destacades
- Troballa d'una carta inèdita de Jacques de Molay
Troballa d'una carta inèdita de Jacques de Molay
Jacques de Molay (1244/1249- 1314)
Una recent troballa de Beatriz Canellas, Cap del Departament de Descripció de l’ACA, ha permès trobar una carta, inèdita, dirigida per Jacques de Molay, mestre general de l’ordre del Temple, a Ramon de Bell-lloc, el seu comendatari, el dia 21 de gener de 1296. Molay fou l’últim gran mestre de la milícia dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó i va morir executat en una foguera a l’illa dels jueus de Paris en març de 1314, en el curs del procés organitzat pel papa Climent V i el rei de França, Felip IV, el Formós contra la seva ordre. El Temple havia nascut en el Concili de Troyes de 1129 amb la finalitat d’acompanyar i protegir als peregrins en Jerusalem, en el marc de les croades. Amb la pèrdua de Sant Joan d’Acre en 1291 es veu immers en la lluita de poder entre el papa i la corona de França, lluita que finalment li resultarà fatal, ja que el 13 de març de 1312 el papa, tot i que l’ordre es trobava sota la seva protecció jeràrquica, va signar el seu decret de dissolució per delictes d’heretgia. Després d’haver-se expandit per França, el regne llatí de Jerusalem, la Corona d’Aragó, la Corona castellanolleonesa, Portugal, Anglaterra, Escòcia i els regnes germànics, l’ordre fou liquidada i els seus béns confiscats.
La carta que ara presentem s’inscriu en els preparatius per al pas del nou Gran mestre del Temple, que havia accedit al mestrat en algun moment entre 1292 i 1293, a la mort del mestre Thibaud Gaudin el 16 d’abril de 1292, a Xipre dins d’una estratègia d’intent de recuperació del regne de Jerusalem després del desastre d’Acre.
La carta
El document es troba inserit en un procés judicial de la Reial Cancelleria (ACA, Cancelleria, Processos en foli, lligall 2, num. 4), i relatiu al plet vist davant la Cùria reial per el conflicte territorial entre els templers de Miravet i Berenguer d’Entença entre 1288 i 1293. El document, en paper (105x305 mm), era originalment un de solt que avui es troba pegat en l’últim quadern. Es conserva en relatiu bon estat; es presenta en cinc plecs i amb un quaranta per cent del segell de cera negra que la tancava i validava i que es va trencar precisament a l’obrir la carta el destinatari per a la seva lectura. Les restes del segell, que originalment devia mesurar 30 mm aproximadament, permeten distingir la paraula “MILITV” de la part inferior de la llegenda (“[+SIGILLVM :] MILITV[M : XPISTI]”) així com els cascos i ventre d’un cavall i una creu grega en el camp. La carta, original, no és, tanmateix, autògrafa del mestre. La hagué d’escriure-la un secretari al servei de Molay, un francès pel tipus de grafia del document, similar a molts pergamins amb origen en França dels que es conserven en l’ACA.
El quadern on s’inseria el document conté còpies de cartes entre 1288 i 1294. Li precedeix immediatament el registre de varis salconduits signats per Jaume II a assistents al capítol general de l’ordre en Montpellier de 9 d’agost de 1293. El document que previ a la carta és el comandament als seus oficials per a que no impedeixin el pas de Jacques de Molay pels seus territoris i està datat en Tarassona el 24 d’agost de 1293 (registrat en ACA, Cancelleria, Registres, num. 98, fol. 275v) coincidint, segurament, amb el viatge que el mestre tenia previst fer per a reunir-se amb el rei d’Aragó i tractar el conflicte per la cessió de Tortosa. L’ACA conserva altre salconduit a benefici de Molay del 3 de juliol de 1294 (en ACA, Cancelleria, Registres, num. 99, fol. 264r).
Amb el número 18 del tom III de la seva Acta Aragonensia el gran historiador alemany Heinrich Fincke (1855-1938) recull una carta del mestre a Pere de Sant Just, comendatari de Granyena, datada en Roma el 21 de gener (que Finke situa amb dubtes en l’any 1295 i que el historiador francès Alain Demurger retarda un any, a 1296, data de pas de Molay a Xipre, assumpte sobre el que versa la missiva). El text d’aquesta carta és pràcticament idèntic al de la missiva, que ara comentem. En ella l’informa de la seva intenció de passar a Xipre, d’acord amb el papa, fixant per a això la data del 24 de juny, festivitat de Sant Joan Baptista. Abans vol reunir el capítol general en Arle (consultat el 7 de novembre de 2014), malgrat que l’expressió literal del lloc, no va convèncer en el moment de la publicació a Finke. El capítol va tenir lloc efectivament el 15 d’agost de 1296, de manera que, finalment, el seu pas a Orient es va retardar fins a la tardor.Salto de línea
Rellevància històrica
No hem pogut localitzar cap autor que citi aquesta missiva a Bell-lloc, en tots els punts coincident amb la que va enviar el 21 de gener de 1296 a Pere de Sant Just, que edita Finke i data Demurger. Pere de Sant Just, diu aquest últim autor,fou amic de Molay. Però, i Bell-lloc? Sant Just era comendatari de Granyena en el moment de remetre-li la carta (el historiador britànic Alan Forey no dóna per a Granyena comendatari entre agost de 1294 i juliol de 1297 i situa a Sant Just com a comendatari en algun moment entre 1301 i 1307). Bell-lloc ho era d’Ascó en abril de 1296. Potser no sigui aventurat assenyalar que degueren existir algunes cartes més dirigides a altres comendataris amb la intenció d’informar-los del seu pas cap a Orient i de demanar-los la corresponent ajuda de les seves encomandes. En tal cas la importància de la carta conservada en l’ACA resideix en la seva singularitat i al mateix temps en ser la confirmació què Jacques de Molay va començar a preparar el seu pas a Orient amb la intenció de recuperar els Sants Llocs reunint l’ajuda de les encomandes occidentals. En la seva gira europea de 1293 a 1296 havia aconseguit de Jaume II, entre altres monarques, el dret de les encomandes dels Templers dels seus regnes a enviar lliurament a Orient vitualles, armes, cavalls i diners. Y això precisament, el terç de rendes amb les quals contribuïen les encomandes als esforços bèl•lics de l’ordre, és el que demana a Ramon de Bell-lloc en la carta que presentem.
Aquesta carta engrosseix el breu nombre de les emanades de Jacques de Molay, un poc més de vint en varis arxius europeus (20 en l’ACA, 3 en els Arxius Vaticans, 2 en la Public Recors Office de Londres i 1 en l’Arxiu Històric Nacional de Madrid). L’ACA custodiava fins ara dinou d’originals i una d’inserida, vint a partir d’aquesta troballa.
